Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘catalanes’

Tal com ja havien denunciat els catalans del s. XVIII, ara s’ha demostrat que el testament de Carles II, en què es deixen els estats de la corona d’Espanya a favor de Felip V, és totalment fals. Ací us oferim la notícia que va aparèixer a la premsa a l’octubre del 2004.

Carles II

Carles II el Fetillat (Madrid 1661 - íd. 1700 ), monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, Lleó, Aragó, València, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i Milà i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1661-1665). Fou el darrer monarca de la Casa d'Àustria.

Dos periodistes italians sostenen que la signatura de Carles II en el seu testament a favor de Felip d’Anjou, amb el qual es va entronitzar a Espanya la dinastia Borbó, és fals. Es basen per a això en el peritatge efectuat per dos expert judicials en grafologia (Marina Tonini, del Tribunal de Verona, i Andrea Faiello, del Tribunal de Nàpols). Segons aquestes dades, el fals document hauria estat fabricat per emissaris del rei Lluís XIV després de la mort de Carles II per tal d’evitar que el tron passés a la família Habsburg.

L’obra, que porta el títol Secretum i que serà presentat a França i Holanda en pocs mesos, va ser escrita per Rita Monaldi i Francesco Sortie. Aquest llibre es basa en documents històrics descoberts en els arxius de la cancelleria francesa Quai d’Orsay i a la biblioteca Marucelliana de Florència, va precisar Francesco Sortie. Ambdós investigadors van ser els autors el 2001 del reeixit Imprimatur, sobre les intrigues de Lluís XIV al Vaticà.

Les proves pericials, va precisar Sortie, han estat dipositades davant un notari vienès, de tal manera que puguin ser consultades per totes aquelles persones que ho desitgin. Secretum sortirà a Holanda i després a França en pocs dies. “No serà publicat a Itàlia perquè vam ser víctimes d’un sabotatge per part del Vaticà després d’haver llançat Imprimatur”, va admetre Sortie. “Vam decidir deixar de publicar a Itàlia”, van assegurar els autors, els quals resideixen de forma estable a Viena. També van assenyalar que el manuscrit no ha estat ofert encara a Espanya, on només s’han plantejat buscar editor després que sortís a Holanda i França.

Circumstàncies històriques

Carles II, fill de Felip IV i Mariana d’Àustria, el regnat del qual va ser un veritable desastre, no va tenir descendència. I a la seva mort li va succeir el 1700 Felip V -nét del rei francès Lluís XIV-, encara que al tron espanyol li li va sortir un altre pretendent: l’arxiduc Carles d’Àustria, descendent també d’una princesa espanyola.

Aquest enfrontament dinàstic va donar lloc a una contesa general a Europa, coneguda com a guerra de Successió, en què França va donar suport a Felip V, i Anglaterra, Holanda, Àustria, Portugal, Savoia i part de la Corona d’Aragó es van alinear amb l’arxiduc Carles.

Sostenen els autors que “si Carles II hagués escollit un Habsburg -com pensava-, Joan Carles de Borbó no seria avui dia en el tron d’Espanya”.

A Secretum, segons va explicar Sortie, s’elucubra que el suposat fals testament el van “arreglar” emissaris de Lluís XIV per impedir l’accés al tron d’un Habsburg austríac, amb la col·laboració de la italiana Maria Mancini, néta del cardenal Mazzarino, que Lluís XIV havia pretès antigament.

Rebel · lió (FONT)

Al museu de l’Almodí de Xàtiva es pot veure el retrat de Felip V cap per avall. D’aquesta manera els xativins castiguen al rei Borbó per haver ordenat l’incendi de Xàtiva, i haver-li robat el nom i la història. "Por sus actos les conocerás", diuen els propis espanyols... i ja veiem de quin peu calçava aquest Felipe.

Anuncis

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més imatges disponibles als àlbums fotogràfics del nostre grup a Facebook “Miquelets del Regne de València“.

Read Full Post »

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lliurar el agost 20 de 1710 en el marc de la Guerra de Successió.

Antecedents

Les tropes lleials a Felip V que havien estat derrotades a Almenara el 27 de juliol de 1710 abandonar tot seguit Catalunya i la capital de Aragó . El seu comandant, el marquès de Bay, va fer acampar als seus 20.000 homes entre el riu Ebre i la muntanya Torrero. El seu contrincant, l’exèrcit aliat, comptava amb uns 23.000 homes, al comandament del príncep austríac Starhemberg. El agost 15, les forces lleials a Felip V van rebutjar un atac de la cavalleria enemiga, al qual van seguir nombroses escaramusses durant cinc dies consecutius. L’exèrcit aliat al seu torn va travessar sense problemes el Ebre el agost 19 i es va desplegar en ordre de batalla durant la nit.

La batalla

L’ala esquerra dels aliats estava formada per regiments aragonesos-valencià-catalans i holandesos al comandament del Comte de Atalaya, mentre que l’ala dreta estava constituïda per un cos expedicionari anglo-austríac a les ordres de James Stanhope. El centre de l’exèrcit el componien tropes alemanyes manades pel mateix Guido von Starhemberg.

El agost 20 de 1710 a les 8 del matí va començar un duel de artilleria que va durar fins al migdia. Els combats de la tarda van ser una rèplica dels de la batalla d’Almenara: la cavalleria castellana va atacar amb bravura i estava a punt d’obrir una bretxa quan les tropes anglo-austríaques contraatacar i van posar en desbandada l’ enemic, li va causar 3.000 morts i més de 4.000 presoners. Amb l’ajuda d’un moliner del lloc, Felip V va aconseguir escapar de la captura disfressat de soldat ras.

Conseqüències

El 21 d’agost de 1710, l’Arxiduc entrava en Saragossa i reconquerida el regne d’Aragó. L’exèrcit reial castellà estava aniquilat i el camí a Madrid obert per al pretendent dels Habsburg. Felip V va abandonar Madrid el 9 de setembre i es va refugiar a Valladolid. L’entrada en Madrid de Arxiduc Carles el 28 de setembre no va tenir res de triomfal per l’hostilitat de la població. Llavors va ser quan va fer el seu famós comentari: «Aquesta ciutat és un desert».

Imatges de la Recreació històrica a Saragossa 2010


Read Full Post »

%d bloggers like this: