Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘American Revolution’

El 4 de juliol és una data clau per a la història dels Estats Units d’Amèrica. Però també per a la història d’En Jordi Ferragut (també conegut amb el nom de George Farragut), un menorquí que va emigrar a aquell país i en va esdevenir un militar i un home exemplars. L’Andreu Barnils ens ho recorda en aquest article, aparegut a Vilaweb.

Retrat d’En Jordi Ferragut atribuït a William Swain.
Museu Nacional d’Història Americana.

He joined his new country at the beginning of the American Revolution, initially as a lieutenant in the South Carolina Navy, and anglicized his first name to George. Farragut fought the British at Savannah and was captured in the Siege of Charleston in 1780. After being released in a prisoner exchange, he fought as a volunteer at the Battle of Cowpens and at Wilmington.

Només arribar a Amèrica, l’any 1775, Jordi Ferragut va decidir ajudar ‘amb la meva vida i fortuna la lluita per la independència americana’.

Avui, 4 de Juliol, és oportú parlar d’En George Farragut, menorquí que només arribar a Amèrica l’any 1775 va decidir ajudar amb la seva “vida i fortuna la lluita per la Independència americana”. En Farragut va ser un soldat de la causa americana, “a truly revolutionary warrior”, i un cas curiosíssim. Molt peculiar. En primer lloc, per la seva brutal història militar. Després, per la seva increïble història familiar. I en tercer lloc, per la rocambolesca manera com el seu manuscrit, ‘Memorial of George Farragut’, ha arribat fins a les nostres mans.

En Farragut va arribar a Amèrica quan tenia vint anys, ple de força, i el primer que va fer va ser contraban d’armes a favor dels revoltats. Després es va allistar a l’exèrcit americà i la seva guerra demostra que la seva carn era carn de canó: ens el trobem a les pitjors batalles i sempre a primera línia. La batalla de Savannah, per exemple, una de les més grans desfetes dels americans, la va viure a bord d’un vaixell del qual ‘no vaig abandonar-ne la coberta fins que estava a vessar de morts i moribunds’. També lluita en el setge de Charleston, desastrós també, on el caos va ser tal que Farragut va haver de traslladar els canons del seu vaixell a terra ferma, per combatre des d’allà. No va servir de res i el van fer presoner. Un cop alliberat, una altra desgràcia el marcarà per a tota la vida: perdrà un braç. No li amputaran però li quedarà inútil per sempre més. Doncs és així, amb un sol braç útil, que En Farragut degué salvar la vida del futur president George Washington a la batalla de Cowpens. Segons l’historiador Marshall Delancey, ‘entre els descendents de George Washington sempre s’ha dit que En Farragut li va salvar la vida; i en part aquesta creença es confirma gràcies als relats publicats de la batalla, ja que afirmen que el Coronel Washington fou rescatat d’un encontre perillós per un sergent (del qual no se’n dóna el nom) i per un corneta anomenat Ball. Aquest sergent podria ser Farragut, ja que ell i Washington eren tots dos a la cavalleria’.

La següent guerra en què En Farragut va participar va ser contra el indis al Far West americà. Aquí ho tenim, un menorquí pelant cherokees. Literal. En Farragut, al Memorial, només hi escriu que ‘vaig servir en una expedició contra els cherokees el 1793 sota el general Sevier’, però els historiadors ens informen dels detalls: Sevier era un home brutal i En Farragut va ser el cap de les milícies armades. Durant la guerra, En Farragut també va fer de correu personal del governador Blount. En una ocasió va haver de creuar 650 quilòmetres de territori Cherokee dalt del seu cavall. Me l’imagino arribant al destí i entregant el correu amb el seu únic braç útil. Segons el seu amic coronel McKee, el nostre home ‘era un caçador d’indis gloriós’, i un altre amic el descriu així: ‘Era un home baix i fornit, molt valent i divertidíssim, que va decidir casar-se amb una criada vella i va anunciar l’esdeveniment amb una carta molt típica d’ell: Dear Willie: I’m married and my wife’s name is Shine: and, by heavens, he shine wherever he go.’

Tot i el bon humor inicial, la història familiar d’En Farragut és igual de bèstia que la seva història militar. En Farragut es va casar amb Elizabeth Shine quan tenia 40 anys i va tenir cinc fills: William, James, Nancy, George i Elisabeth. Tretze anys després de casats, Farragut, navegant per un llac, va veure un cos inert dalt d’una barca. Va portar el cos a casa i la seva dona va cuidar el moribund, l’oficial de l’exèrcit Porter. Lamentablement, l’oficial no només va acabar morint de febre groga, sinó que la va encomanar a la senyora Shine. Ella també va morir. Després de l’enterrament, doble, el fill de l’oficial mort es va presentar a casa de Farragut per agrair-li el tracte dispensat al seu pare. Com a mostra de gratitud, i veient que En Farragut era un pobre vidu amb cinc fills al seu càrrec, es va oferir a adoptar-ne un. El segon, James, es va presentar voluntari. Només tenia 8 anys i mai més no veuria el seu pare biològic. De fet, s’acabaria canviant el nom en honor al seu pare adoptiu. De James a David G. Farragut, l’almirall Farragut. El menorquí, doncs, va donar en adopció un dels grans herois de la història americana. Anys després, va anar altre cop al llac, aquesta vegada amb el seu fill petit, George. En un mal pas el fill George va caure al llac i va morir ofegat.

Són els moments més baixos de la vida d’En Farragut. És un vell de gairebé 60 anys de qui l’exèrcit, veient el seu precari estat de salut, decideix prescindir dels seus serveis i negar-li la paga. Indignat, En Farragut escriu aleshores una carta dirigida al secretari de marina William Jones, titulada ‘Memorial of George Farragut’ on reclama un retorn al servei i la paga. És una carta dolguda on fa un repàs extens a la seva vida, una vida al servei de l’exèrcit dels Estats Units. L’anglès d’En Farragut és ple de faltes, unes precioses faltes d’ortografia que sobretot es poden llegir en altres seves cartes que s’han trobat. Hi llegim ‘owever’, ‘I let you no’, ‘smol childrens’, ‘den’, ‘becos’ i el magnífic ‘anderwent’. Sigui com sigui, el Memorial d’En Farragut és realment colpidor. De fet, algunes parts del text són il·legibles, segons l’historiador, ‘perquè en el text original hi havien caigut llàgrimes’. La carta no va fer l’efecte necessari i En Farragut, pare de l’heroi militar, va morir abandonat per l’exèrcit. Escrita el 1814, la carta va quedar enterrada als arxius durant més d’un segle, fins que el 1929 l’historiador local Samuel C. Williams la va trobar i en va fer públics alguns extractes. Finalment, l’any 2007, Robert L. Caleo, la va fer publicar sencera del tot al número 79 de la revista The Journal of East Tennessee Story.

Avui, 4 de Juliol, els EUA arriben als 236 anys. En Farragut ja hi era.

Andreu Barnils

Anuncis

Read Full Post »

Like with men’s clothing of the Revolutionary War era there were “standard” items worn almost universally. This basic set of clothes would include: a shift, petticoat, stockings, shoes, stays, a modesty piece and a gown or short gown. Again the quality of construction, materials, colors and patterns would set one class of person apart from another. Additional articles could be caps, hats, pockets, aprons and capes.

For complete information on 18th century women’s clothing, including patterns and descriptions, check the Basic Non-Military Clothing Guide for Women, printed by the Brigade of the American Revolution and Beth Gilgun’s Tidings from the 18th Century.

Revolutionary Woman

Choosing Clothing Styles to Match Your Persona
For types and styles, Clothing and Textiles in New Jersey: 1776-1782, is excellent reference. It is a collection of excerpts from New Jersey and New York newspapers containing references to clothing and fabrics in New Jersey; advertisments for run away slaves and indentured servants, descriptions of lost or stolen property, and advertisements of merchants. It gives a good idea of what styles, fabrics and colors of clothing were available and/or popular during the war. It includes descriptions for both men and woman, as well as many classes.

Another source is contemporary prints and paintings. Artists such as William Hogarth (1697-1764) and Denis Diderot‘s L’Ecyclopedie (1763) have numerous drawings of all sorts of individuals from the period. Diderot’s work is especially helpful because he produced hundreds of plates dedicated to specific trades and industries and while Hogarth is somewhat early for our period, his subjects are a window into everyday English life.

Fabrics and Patterns
For our uses, only 100% natural fiber fabrics such as linen, wool, cotton, silk and are certain blends of these are acceptable. Of these, the fabrics of choice were linen and wool because they were the most available fabrics and cheaper in the 18th century. Correct fabrics drape properly, conform to shape more readily, crease, wrinkle, and wear more appropriately and are safer to wear around camp fires.

The following is reproduced from the Basic Non-Military Clothing Guide for Women for reference:

  • Linen: a fabric made from the flax plant, noted for it’s strength, coolness and luster. Please do not confuse linen-look materials for true linen. These are often polyester blends. Read the bolts for fiber content.
  • Cotton: a fabric made from plant seed fiber. Because the cotton gin had not been invented at the time of the American Revolution, cotton was more expensive than linen and most of it was imported.
  • Wool: the fiber from the fleece of sheep. This was the most common fabric, whether called woolen, worsted or stuff. Wool was so finely woven that is would retain a firm edge when cut and left “raw”.
  • Silk: A filament produced by the larvae of a silkworm as it spins it’s cocoon. While some silk was produced domestically, most silk was imported.
  • Color: All colors achieved in the 18th century were created with natural dyes. These were obtained from berries, roots, bark, flowers, shells, and insects. Some fabrics “took” dyes better than others.
  • Stripes and checks: While solid colors were probably the most common, stripes and checks were worn.
  • Stripes: whether even or uneven, remained fairly small until just before the end of our period.
  • Checks: for semantic clarification, means any fabric of any fiber in plain weave with one, two or three colored warp and one, two or three colored weft stripes intersecting at right angles to form squares.
  • Prints: Printed linens and cottons were available and popular in the eighteenth century. Finding printed fabrics today that are right for our clothing is difficult. Some companies, such as Waverly and Schumacher, have produced fabrics, which are called “documented prints” in 100% natural fiber.

On all 100% fiber fabrics, prewashing in essential. Even if you intend to dry-clean your clothing, rain and sweat can shrink a fabric just as easily, ruining your garment. Also make sure all your seams are finished to prevent unraveling.

Documentable styles and patterns are just as important so be sure about anything before you buy. Approved patterns are available from the Brigade of the American Revolution. This is not to say that the BAR is the only source for patterns, just the most reliable. J.P. Ryan Patterns are also very good and available from many of the merchants, and Beth Gilgun includes many patterns in her book Tidings from the 18th Century.

Before you purchase finished clothing or materials to make your own, check with the Commander first, getting a sample swatch before committing yourself.

FONT

Read Full Post »

%d bloggers like this: