Publicat al blog col.lectiu “Des de la Mediterrània”
Durant el regnat de Felip V, tot i la gran quantitat d’or i de matèries primeres procedents principalment de l’espoli sistemàtic i continuat de les colònies americanes, la corrupció, el malbaratament i la mala gestió eren tan grans que les arques de l’estat eren buides, per la qual cosa la monarquia cercava obtenir ingressos per qualsevol mitjà, inclòs el de la venda de càrrecs públics, com ens explica l’historiador Josep Fontana:
L’objectiu essencial de les «reformes borbòniques» era, com he dit, l’augment dels ingressos de la corona, fos pel camí que fos, incloent-ne algun de tan tèrbol com la venda de càrrecs, que ens pot donar una idea de la corrupció del sistema polític de l’absolutisme. Unes vendes que, en fer referència als càrrecs de la metròpoli, es feien de manera més o menys dissimulada, però que es convertien en un mercadeig descarat en el cas dels càrrecs de govern i administració de les Índies, incloent-hi els que implicaven responsabilitat en l’administració de justícia, que es negociaven amb tota publicitat. Es venien càrrecs de governador, de president d’audiència o de capità general. Juan Andrés de Ustariz, per exemple, el 1704 va comprar els càrrecs de governador i capità general de Xile per 360.000 rals.
Les investigacions de Francisco Andújar sobre els primers anys del regnat de Felip V han tret a la llum l’amplitud d’aquestes vendes, que eren tan nombroses que, quan no quedaven més càrrecs disponibles, duien a vendre places de supernumerari o «futuras», és a dir, que es venia el dret a obtenir la plaça quan acabés el mandat del que l’ocupava, fins al punt de vendre fins i tot «terceras futuras». La corrupció implícita en el procediment queda clara quan veiem que per alguns càrrecs es pagaven quantitats enormes, que no s’haurien pogut compensar amb els salaris que els estaven assignats oficialment. Es venien, a més, amb la facultat de cedir-los a altres persones, de revendre’ls, que és el que explica que algú pogués comprar de cop una sèrie de places diferents, sense que tingués ni tan sols la possibilitat física de fer-se’n càrrec, amb la intenció clara de beneficiar-se de la seva revenda.
Hi ha, per exemple, un individu que «paga» més d’un milió de rals per deu corregiments a les Índies. Investigant el cas, Andújar ha trobat que, en realitat, el licitador no va pagar res: es tractava d’un joier que havia proporcionat a la família reial joies per al casament d’un infant i les cobrava amb corregiments a les Índies, que era l’única manera de poder pagar en aquell moment. El fet que constés que se li venien per un preu, que en teoria hauria d’haver anat a parar a la hisenda pública, era només per dissimular la naturalesa corrupta del tracte.
Autor: Josep Fontana Lázaro
El text anterior està extret de L’ofici d’historiador (2010), de Josep Fontana Lázaro, llibre en el que es recullen les lliçons que va impartir en el curs homònim el 2009, a la Universitat de Girona, dins del programa de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.
Miquelets del Regne de València 