Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1707’

xativa1707

Demà dimarts 19 de Juny a la Casa de la Cultura de Xàtiva, 19:00h

+info a la pàgina Facebook d’aquest event

Anuncis

Read Full Post »

Un any més el Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats ha tornat a Almansa. El prestigiós esdeveniment internacional ha aconseguit reunir a més de quatre-cents recreadors i una vintena de tropes muntades. Aquest cop hem participat amb esquadra pròpia. Formant el flanc esquerre del rengle austriacista amb els hússars hongaresos i el Regiment de Sant Narcís. Així i tot, també hem aportat un soci per reforçar la infanteria de les Guàrdies Valones de les forces enemigues.

L'esquadra dels Desemparats marxa a la batalla.

L’esquadra dels Desemparats marxa a la batalla.

Ben matí els nostres fusellers plantaren la tenda al campament austriacista. Aviat es trobaren amb les tropes catalanes i uns aguerrits hússars hongaresos amb qui intercanviarem impressions hores abans de la fatalitat. Feren instrucció tot el matí sota un vent fortíssim i es prepararen per a l’arribada del general.

Muntant la tenda.

Muntant la tenda.

Després tastaren el darrer ranxo de sa vida i que al remat va ser millor del que s’havien pensat. Mengeu fort, perquè aquesta nit soparem a l’infern! – Els hi havia dit el sergent.

Infants de Dénia i de Sueca fan la ronda al campament.

Infants de Dénia i de Sueca fan la ronda al campament.

Després del ranxo arribà la cavalleria dels Desemparats. Havíem de fer front a la cavalleria borbònica i per això incorporàrem tropes muntades de la Vall d’Albaida. Amb canons i infants no guanyaríem, necessitàvem cavalls.

 

Oficial muntat al camp de batalla.

Oficial muntat al camp de batalla.

L’arribada del general va alçar els ànims. Però seria necessari molt més que això per guanyar la batalla.

El general Basset a lloms de Faruq.

El general Basset a lloms de Faruq.

Aleshores tocaren els timbals i marxarem en columna amb hússars i gironins cap a la batalla. Els homes forts marxaven confiats, però cansats. Doncs venien d’alçar el setge de Villena i no havien dormit gaire la nit anterior a Cabdet. No hi havia marxa enrere.

2014-04-26_BatallaDAlmansa_DSC8392

2014-04-26_BatallaDAlmansa_DSC8389

No em sorprendrà la mort. O sí?

No em sorprendrà la mort. O sí?

L’alferes va veure un antic amic seu que havíen reclutat les Guàrdies Valones. Va dubtar què fer, però va prevaldre l’amistat. Llavors el va deixar anar, si bé li va fer una forta abraçada. Seria la darrera per als dos.

Si s'hagueren adonat els sergents...

Si s’hagueren adonat els sergents…

Era l’hora i el general va arengar a la tropa. Recordeu els vostres pares! Perquè hui sereu lliures!! – No podia estar més equivocat…

El comandant encoratja els seus homes. Els servirà això a l'infern?

El comandant encoratja els seus homes. Els servirà això a l’infern?

Els fusellers fan un glop de mistela i preparen ses armes. No hi ha temps per a la por. Són ferotges com ells sols i es preparen per a la descàrrega. Farcits els rengles d’antics miquelets l’enemic té molt a témer. Carreguen ses armes i foc!!

El fum porta la nit a Almansa.

El fum porta la nit a Almansa.

Carregueu, companys.

Carregueu, companys.

Units per un somni.

Units per un somni.

La batalla s’acarnissa i la pluja de plom du als homes al cos a cos. No hi ha clemència. Les baionetes obrin els homes com la mantega. S’obrin les portes de l’infern.

1511463_627865717290407_5376436166302725007_o

La llibertat depèn de vosaltres.

La llibertat depèn de vosaltres.

10151996_584318225009723_8697356145985859759_n

 

De Dénia al cel. La glòria d'un maulet.

De Dénia al cel. La glòria d’un maulet.

I l'enemic ens passa per sobre.

L’enemic ens passa per sobre.

Però ja és tard, amb la cavalleria perduda el timbaler toca el dos. Els comandants no accepten la derrota. Cóm ha pogut passar?… Les coses es posen lletges. Ens farem forts a la muntanya. Cauran les places d’avantguarda.

Cóm ha pogut passar?...

Cóm ha pogut passar?…

I tu ho has donat tot per la terra…

Ai, fuseller de Vila-real... no et recordaran els llibres d'història...

Ai, fuseller de Vila-real… no et recordaran els llibres d’història.

Vegeu la batalla des del muntatge de Xavi Alba (Miquelets de Catalunya), el punt de vista d’un fuseller:

Més vídeos:

Read Full Post »

El proper cap de setmana serà intens pels miquelets. El dissabte 26 d’abril participarem amb el bàndol austriacista a la commemoració de la batalla d’Almansa. I el 28 serem a Xàtiva al tradicional Homenatge als Maulets.

Imatge

Almansa: Els fusellers valencians muntaran guàrdia el dissabte des de les 10:00 hores al campament històric. A les 17’15 tindrà lloc la reunió d’oficials. A les 17’45 marxarem cap al camp de batalla. I a les 18:00 hores es produirà la recreació de la batalla que tant va marcar el futur dels valencians.

Xàtiva: A les 11:15 del diumenge 27 farem instrucció del segle XVIII i lleva a la Plaça de la Trinitat i salves d’honor. A les 11:30 sortirem en desfilada pel carrer Moncada, acompanyats del grup de tabal i dolçaina Carabasses. Desfilarem fins al Monument als Maulets amb l’Escola de Danses de Xàtiva, els representants de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real i la colla de dolçainers La Socarrada. Un cop allí pronunciarà el discurs el general Basset i es retrà homenatge als maulets amb salves de pólvora.

Read Full Post »

 

 

 

 

Conferències 25 d’Abril organitzades per

l’ADR de Geografia i Història

 

Conferències 25 d'Abril

 

Facultat de Geografia i Història

de la Universitat de València

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Notícia extreta de VILAWEB

La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa

‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.

En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.

Una festa en honor del comte de Cardona

L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’

Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.

Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714

La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: