Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Vestimenta i patrons’ Category

El darrer dilluns 14 d’abril vam presentar la nostra associació de recreació històrica al CPFA Sant Carles d’Ontinyent. Aquest acte va estar precedit per la conferència del prestigiós arxiver Vicent Terol i Reig anomenada “La destrucció de l’Estat Valencià”. Després vam presentar l’associació en societat a un saló d’actes que estava de gom a gom. I per a finalitzar es va fer una exhibició d’instrucció militar del segle XVIII i una exhibició de tir.

Exhibició de tir.

Exhibició de tir del Regiment dels Desemparats.

La conferència de Vicent Terol i Reig va ser molt precisa i didàctica. Probablement, amb José Luís Cervera siga la persona que millor coneix la realitat de la Guerra de Successió al País Valencià i, sobretot, a la Vall d’Albaida. Moltes de les anècdotes que va referir estan acabades d’exhumar dels arxius i en breu seran publicades. I aquestes referències li van agradar molt a l’auditori.

Vicent Terol i Reig també és soci dels Miquelets.

Vicent Terol i Reig també és soci dels Miquelets.

 

La conferència va comptar amb la presència de dos fusellers del Regiment d’infanteria Mare de Déu dels Desemparats procedents de Xàtiva i Dénia. Allí muntaren guàrdia i mostraren als assistents els distints elements del vestit del regiment que es duia llavors.

 

Fusellers del Regiment d'infanteria Mare de Déu dels Desemparats.

Fusellers del Regiment d’infanteria Mare de Déu dels Desemparats.

El General Basset també va fer acte de presència encarregant-se de la presentació del grup i dels seus productes de merxandatge. Va comentar als assistents que no només recreem unitats militars, també participem en representacions teatrals i en la recuperació del patrimoni musical valencià del segle XVIII.

El general Joan Baptista Basset i Ramos.

El general Joan Baptista Basset i Ramos.

 

Per aquests motius, volem agrair la col·laboració del director del CPFA Sant Carles, Vicent Terol i Calabuig i a totes aquelles persones del centre i assistents que van fer possible la nostra actuació. La recuperació del patrimoni històric valencià és cosa de tots i de totes.

Read Full Post »

Actes 14 d'Abril a Ontinyent (La Vall d'Albaida)

Read Full Post »

Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans

Ben aviat sortirà aquest llibre que s’augura molt bo, com tots els dels seus autors! En Francesc Xavier Hernandez Cardona ens avisa que conté 1800 imatges dels exèrcits catalans al llarg del temps. Estigueu atents! 😉

L'Apoteosi d'en Riart! Tres anys els ha costat això.

L’Apoteosi d’en Riart! Tres anys els ha costat això.

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys... estan gairebé tots!

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys… estan gairebé tots!

Hi ha de tot... aqui els 200 homes d'armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Hi ha de tot… ací els 200 homes d’armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Els del 53 herois de Verdum.

Els del 53 herois de Verdum.

Els braus republicans!

Els braus republicans!

Read Full Post »

LLEVA DE 2014.

Si dugueu temps visitant el nostre web i teniu ganes de formar part com a socis, d’equipar-se i sortir amb nosaltres. Us presentem el pressupost per a equipar un fuseller per al 2014. Nosaltres ens encarreguem de facilitar-vos el material. També es podeu equipar de músics com el nostre timbaler i participar amb els nostres col·laboradors, la colla de dolçaina i tabal Carabasses de València.

Presupost

01 Descàrrega 18 20

Read Full Post »

Ens fem ressó dels següents vídeos de la Coronela de Barcelona durant la Diada de Santa Eulàlia. Per primera vegada durant les Festes de Santa Eulàlia es recorda la Coronela, una milícia ciutadana formada per artistes i menestrals que durant el segle XV i fins a 1714 va defensar la ciutat. El pati de l’Ajuntament ha rememorat el canvi de guàrdia tal com el feien en aquell moment. El vestuari que han utilitzat també és fidel al que portaven aleshores els milicians de la ciutat.

Més vídeos

Santa Eulàlia 2013

Santa Eulàlia 2013 (BTV)

Santa Eulàlia 2013. Connexió Barcelona (BTV)

 

La Coronela de Barcelona, milícia ciutadana formada per membres dels gremis professionals

La Coronela de Barcelona, milícia ciutadana formada per membres dels gremis professionals.

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

Obra de Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi

A punt de sortir el llibre sobre el setge de Barcelona del 1714. Amb un total de 120 pàgines il·lustrades a tot color, recreacions de la ciutat, de les defenses, de les batalles, dels combatents. Tot plegat tres anys de feina, de feinada amb una acurada aplicació del matte painting. No cal ni dir que els autors estem molt contents perque aquest treball sortirà abans del 25 de novembre, i esperem que també ajudarà a fi que la gent estigui orgullosa d’un passat de llibertats i coratge que hem de recuperar… Us tindrem informats de les diferents activitats.

Els autors volem agraïr explicitament el suport de l’Eusebi, dels Miquelets de Catalunya, de la Coronela, d’en Riart i dels molts amics que han col·laborat perquè aquest treball hagi vist finalment la llum. I de manera molt especials als amics de Cossetània i Angle sense els quals aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar.

Read Full Post »

La carbassera vinera (Lagenaria siceraria o Lagenaria vulgaris), en anglès calabash, és una cucurbitàcia que o bé pot ser usada com a verdura quan encara no ha madurat o bé utilitzada com ampolla o pipa.

La carabassa vinera va ser una de les primeres espècies cultivades del món.

Origen i dispersió

Segons alguns el seu origen és africà i per a altres asiàtic en zones subtropicals. Ja es cultivava a Europa abans del descobriment d’amèrica en canvi les altres cucurbitàcies cultivades venen d’Amèrica.

Usos

  • Com a verdura el seu ús és freqüent al sud de la Xina fregida o en sopa se’n diu hulu o huzi en mandarí. En la gastronomia japonesa normalment es ven assecada en tires i és un ingredient del sushi.
  • A birmània també es mengen les fulles bullides acompanyades de salsa de peix fermentada (Nga peet).
  • A Amèrica central es mengen les seves llavors torrades i se’n fa una mena d’orxata.
  • A l’Índia a més de menjar-se-la en fan instruments musicals com els anomenats tanpura, veena, etc.
  • Atres usos són per a fer tasses, bols i cantimplores. A Jamaica és una referència per l’estil Rastafari.

 

Read Full Post »

Xafardejant el grup a Facebook dels nostres amics reenactors de Gibraltar, m’he trobat un àlbum on aquests anglesos lluïen la construcció d’un canó naval dels grandets, fet amb fibra de vidre. La curiositat m’ha picat com un escorpí calent i he anat a buscar a Google a veure que hi trobava sota els termes ‘fiberglass cannons‘. D’entrada he vist que hi ha algunes botigues online on venen uns models fantàstics que poden fer foc, fum i soroll, per uns 800 euros, i bé! Els micalets no necessitem poc més! Altres pàgines expliquen com fer-se’ls a casa, cosa que ens interessa en moments de crisi econòmica.

Aquests anglesos si que saben! 😉

Mans a l’obra doncs! El concepte seria fer un senzill canó compost per un tub  de metall intern on introduir la pólvora per fer-la detonar, amb un recobriment de fibra de vidre a l’exterior, per tal de donar-li l’aspecte d’un canó real del segle XVIII. Per a canons de gran calibre, i tenint en compte la nostra economia, en comptes d’utilitzar un excés de fibra de vidre cobrint tot el tub, es pot construir un cos amb altres materials més barats, disponibles i lleugers, i si pot ser, resistents i no inflamables. L’escuma rígida sembla un bon candidat a tal efecte, incloent l’escuma expansiva de poliuretà . En tot cas, qui ha d’aguantar els efectes de l’explosió és el tub de metall. Tan sols hauriem d’evitar escalfar excessivament la nostra peça d’artilleria per a no fondre el material. El cos d’escuma rígida pot cobrir-se amb una darrera capa de fibra de vidre.

El tub de metall interior, el canó autèntic, hauria de ser d’un grossor adequat per aguantar petites detonacions, i evidentment hauria de tindre un dels costats tancats amb una bona soldadura. Seria més que recomanable reforçar la càmera de detonació, per la qual cosa podem recobrir-la amb altre tub de metall de major calibre que hi encaixe. La funcionalitat vindria acompanyada d’un foradet per tal d’encendre la pólvora i disparar com ho faríem amb un canó real (vídeo exemple ací i ací altre amb un bon exemple al minut 1:26). Un cop construida aquesta peça interior s’haurien de fer proves de foc abans de proseguir amb el recobriment. No tinc ni idea si calen llicències per tindre un arma d’aquestes característiques a casa! Però el concepte és molt rudimentari.

Els discos d’escuma rígida, un per un, envolten el tub de metall donant-li l’aspecte desitjat

Detall dels discos d’escuma rígida sobre el tub

En un dels tutorials que he consultat, es pot apreciar com el constructor va col·locant peces rodones d’escuma rígida, a mode de discos o dónuts, tot envoltant el tub de metall. Una vegada el tub intern ha estat recobert, i amb els discos ben fixats amb adhesiu o altres mitjans mecànics, s’obté una carcassa de forma irregular que ha d’assemblar-se més o menys a la del canó desitjat.

Afegint una darrera capa de fibra de vidre

Polint el canó i afegint-li els detalls finals pre-pintura

A partir d’ací la peça completa es poleix, i es pot recobrir externament amb una massilla de fibra de vidre i resina. Açò últim es fa per tal de tapar les ranures que puguen quedar entre els discos que recobreixen la barra interna i aconseguir amb tot plegat un bon acabat. Com he donat a entendre al principi, els canons de petit calibre podrien fabricar-se directa i completament cobrint el tub de metall amb fibra de vidre.

Al canó se li ha d’afegir un carruatge acord amb el seu us final (mòvil o semifixe)

Finalment, s’afegeixen els darrers detalls al canó, com puguen ser els escuts pertinents al regiment o al rei de torn. Per a tal efecte s’utilitzen també motlles de fibra de vidre, que s’adhereixen amb la mateixa substància adhesiva o resina que s’ha utilitzat abans per cobrir la superfície de la peça. Per acabar, el canó es pinta d’un negre metàl·lic. No descarte que s’haja d’aplicar algun vernís especial per protegir la peça, però també hauriem de tindre en compte que la pròpia fibra de vidre és un bon aïllant.

Escut anglés al canó

Per acabar, el canó s’ha de pintar amb un negre metal.litzat, el que també li atorga un aspecte realista.

Més feliç que un xoriç! Hehe!

Enllaços d’interés

  • Canó per 800 euros ací
  • Morter per 400 euros i altres ací
  • Tutorial interessant per fer un canó de fibra de vidre ací
  • Com fer-se un canó de bronce ací
  • Com fer un canó howitzer de metall ací
  • Com fer un autèntic morter de metall ací
  • Fòrum on es mostren alguns bons exemples de canons del segle XVIII ací
  • Models i història dels canons espanyols ací i ací
  • Els canons al segle XVIII durant la revolució americana ací
  • Article sobre artilleria naval a la Wiki
  • Article sobre l’artilleria en la marina espanyola del segle XVIII ací (PDF)
  • Bones figures sobre els canons a finals del segle XVIII ací
  • Vídeo interessant sobre com treballar la fibra de vidre ací
  • Interessant entrevista a un constructor de cannons per a recreació ací

He said firing the cannon is a form of performance art and there are often cannons at his family gatherings.

“It creates a real spectacular fireball,” Carr said. “It’s a real crowd pleaser.”

A regular shot from the cannon creates a throaty boom, Carr said, but it does not create much light.

For the cannon to create flame, Carr said they add coffee creamer.

“Calories is calories,” he said.

Even when firing a blank, Carr said the cannon gives people an idea of how terrible war is and a connection to battles of the past.

PEPEEEEEEIM!!!! Tio Masclet!!!! ;D

Read Full Post »

Tumpline: A tumpline is a blanket wrapped and tied around a carrying strap two to two and a half inches wide, with items being rolled within the blanket. The strap is traditionally worn across the chest, but can be worn over the right shoulder.

Blanket Roll: A simple pack made by placing contents in the middle of a blanket and rolling the blanket into a cylinder, then tying off the ends. The blanket could be tied in more than one place to secure the contents inside and worn over the shoulder.

Haversack: Haversacks are made of a course, unbleached linen. They are a pocket, covered by a flap secured by buttons (horn, bone or white metal) and attached to a strap, which is slung over the right shoulder. Used originally to carry food and eating utensils.

Knapsack: These packs are a tight-woven linen or linen canvas envelope, covered by a buttoned flap, carried by two linen shoulder straps connected by a breast strap.

Read Full Post »

Older Posts »

A %d bloguers els agrada això: