Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Valencianisme’ Category

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Anuncis

Read Full Post »

xativa1707

Demà dimarts 19 de Juny a la Casa de la Cultura de Xàtiva, 19:00h

+info a la pàgina Facebook d’aquest event

Read Full Post »

El darrer dilluns 14 d’abril vam presentar la nostra associació de recreació històrica al CPFA Sant Carles d’Ontinyent. Aquest acte va estar precedit per la conferència del prestigiós arxiver Vicent Terol i Reig anomenada “La destrucció de l’Estat Valencià”. Després vam presentar l’associació en societat a un saló d’actes que estava de gom a gom. I per a finalitzar es va fer una exhibició d’instrucció militar del segle XVIII i una exhibició de tir.

Exhibició de tir.

Exhibició de tir del Regiment dels Desemparats.

La conferència de Vicent Terol i Reig va ser molt precisa i didàctica. Probablement, amb José Luís Cervera siga la persona que millor coneix la realitat de la Guerra de Successió al País Valencià i, sobretot, a la Vall d’Albaida. Moltes de les anècdotes que va referir estan acabades d’exhumar dels arxius i en breu seran publicades. I aquestes referències li van agradar molt a l’auditori.

Vicent Terol i Reig també és soci dels Miquelets.

Vicent Terol i Reig també és soci dels Miquelets.

 

La conferència va comptar amb la presència de dos fusellers del Regiment d’infanteria Mare de Déu dels Desemparats procedents de Xàtiva i Dénia. Allí muntaren guàrdia i mostraren als assistents els distints elements del vestit del regiment que es duia llavors.

 

Fusellers del Regiment d'infanteria Mare de Déu dels Desemparats.

Fusellers del Regiment d’infanteria Mare de Déu dels Desemparats.

El General Basset també va fer acte de presència encarregant-se de la presentació del grup i dels seus productes de merxandatge. Va comentar als assistents que no només recreem unitats militars, també participem en representacions teatrals i en la recuperació del patrimoni musical valencià del segle XVIII.

El general Joan Baptista Basset i Ramos.

El general Joan Baptista Basset i Ramos.

 

Per aquests motius, volem agrair la col·laboració del director del CPFA Sant Carles, Vicent Terol i Calabuig i a totes aquelles persones del centre i assistents que van fer possible la nostra actuació. La recuperació del patrimoni històric valencià és cosa de tots i de totes.

Read Full Post »

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.

Els joves Atupa van presentar fa dos anys QuatribaRap, el primer disc d’aquest grup, fruit de l’amistat i convivència en antigues formacions. QuatribaRap intentava establir un punt de trobada per a tots els gustos dins de l’escena del rap i altres músiques properes a aquesta. Per aconseguir-ho van fer una recerca d’instrumentals diverses que van des del rap hardcore, al dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançò d’autor. Tot açó sense abandonar mai l’estil que els representa, el rap. El disc es caracteritza per la frescor en les composicions, líriques i ritmes, un disc que no es tanca a emprar diferents estils musicals, ni a parlar de distintes temàtiques.

Read Full Post »

Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar
Sou la llum que guia en l’obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar

Read Full Post »

Imatge

Com a associació cultural valenciana de recreació històrica centrada en l’època de la Guerra de Successió, els Miquelets del Regne de València volem comunicar el nostre disgust per l’últim dels atacs a RTVV, l’amenaça del seu tancament. És un dels pilars bàsics per a la salvaguarda de la nostra identitat com a poble i hauria d’estar sempre al servei de les valencianes i els valencians. Només reclamem el compliment de les lleis i l’acceptació de les sentències judicials, com en qualsevol estat de dret.

Hem arribat a ser filmats per les càmeres de RTVV, on se’ns ha sentit dir que els Miquelets lluitàvem “pels furs de la Pàtria Valenciana”. Per això som conscients de la potència que poden tindre uns mitjans de comunicació públics, de qualitat, independents, lliures i en valencià. Com fa 300 anys, els Miquelets del Regne de València sempre estaran en la batalla per la defensa dels interessos valencians.

A la ciutat de València, el 8 de novembre de 2013

Read Full Post »

valencians1714

“Durant l’11 de Setembre de 1714, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i dels Desamparats, però també en diferents companyies d’estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d’Alboraia, qui com a comandant en cap de l’artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.

Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les actuals autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia, i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l’11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l’oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.

Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d’autogovern i llibertat, l’enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.

I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.

Sempre en la memòria!

Per a llegir l’article sencer:
http://valenciaidentitaria.blogspot.com.es/2013/09/sempre-en-la-memoria.html

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: