Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres Per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre. Gràcies als anònims que la fan servir. Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
Els joves Atupa van presentar fa dos anys QuatribaRap, el primer disc d’aquest grup, fruit de l’amistat i convivència en antigues formacions. QuatribaRap intentava establir un punt de trobada per a tots els gustos dins de l’escena del rap i altres músiques properes a aquesta. Per aconseguir-ho van fer una recerca d’instrumentals diverses que van des del rap hardcore, al dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançò d’autor. Tot açó sense abandonar mai l’estil que els representa, el rap. El disc es caracteritza per la frescor en les composicions, líriques i ritmes, un disc que no es tanca a emprar diferents estils musicals, ni a parlar de distintes temàtiques.
Videoclip d’Abismes (amb la col.laboració d’Alexandre Seguí – La Gossa Sorda), cançó del nou disc d’AUXILI – Dolç Atac – gravat i produit per anmorsigol.
Els miquelets participarem en una nova jornada d’instrucció aquest diumenge 7 de juliol. Aquesta vegada serà a Vilafranca (Alt Maestrat). Donarem la benvinguda als nous socis, tots músics de la darrera lleva. Així doncs, participaran els nous dolçainers i tabalers, vinguts del cap i casal i de Vinaròs. Assajarem per a les properes actuacions d’estiu, tant al País Valencià com al Principat. A més a més, visitarem la creu dels miquelets. Hi haurà també sessió de vídeo i fotos.
La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa
‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.
En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.
Una festa en honor del comte de Cardona
L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’
Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.
Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714
La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.
Tirant lo rock és un grup de rock en català de Vila-real (La Plana Baixa) amb pinzellades d’estils tan variats com ara el punk i música simfònica. El grup ha anat maurant des de la seua creació al 2006, alhora que ho feien els seus components. Han realitzat concerts per les comarques del Nord del País Valencià, participant en els festivals més importants com ara l’Aplec de la plana.
Guanyadors en dues ocasions del “Vila-real en directe”, al 2008 i 2009, al 2011 van guanyar també el concurs “Rock Penat”, la qual cosa els va permetre tocar davant 5.000 persones al “Bloc Rock” en festes de la Magdalena 2011.
Han compartit escenari amb grups tan destacats com ara Obrint pas, Malnom, Orxata Sound System, Oprimits, Almorranes Garrapinyaes, Contratempo o Pepet i Marieta.
Al 2012 presenten el seu primer treball, anomenat “Socarrats”, on podem trobar 9 cançons d’un rock barrejat amb sonoritats diferents i unes lletres reivindicatives, tot això lligat amb una veu femenina. El tema que li dóna nom al disc, narra els fets de la crema i saqueig de Vila-real l’any 1706 per les tropes borbòniques.
Un documental que farà un recorregut per la trajectòria de Pep Gimeno Botifarra, cantaor de Xàtiva (La Costera), que durant la dècada de 1980 va enregistrar cançons tradicionals de les comarques centrals valencianes, interpretades pels darrers cantaors i cantaores que ja no trobaven hereus per continuar una tradició condemnada a la desaparició. L’èxit posterior de Botifarra ha fet que les noves generacions canten aquelles cançons oblidades de la mateixa manera que canten la música comercial que senten als mitjans.
Valencians: Necessitem músics! Sabem que molts de vosaltres sou simpatitzants i vos agradaria formar part del grup. No cal ser fuseller per a poder ser miquelet, també necessitem dolçainers, tabalers, sacaires (gaiters), flautistes i trompes! No cal fer una gran despesa, veniu amb el vostre instrument i amb el vestit tradicional de valencià senzill i ja ho teniu. Us agradaria interpretar partitures i marxes de la Guerra de Successió? Uniu-vos als Miquelets i us garantim diversió i un sentiment d’ajut al poble que no podreu experimentar-lo d’altra manera.
Miquelets del Regne de València 