Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Història’ Category

Notícia extreta de NACIÓ DIGITAL.

Arrenca un projecte de micromecenatge per finançar un film sobre l’Onze de Setembre

Fer una pel·lícula sobre l’Onze de Setembre del 1714, aquest és l’objectiu de la futura pel·lícula ‘Barcelona 1714’, que ha arrencat aquest dilluns amb un projecte de micromecenatge engegat conjuntament pel productor catalanoalemany Heiko Kraft i la directora tarragonina Anna M. Bofarull.

El film, a mig camí entre la ficció i l’animació es rodarà en 3D i tractarà l’episodi del setge que va viure la Barcelona fa gairebé tres segles per part de les tropes castellanes i franceses, però ho fa amb una història d’amor com a eix central de l’argument. L’Agnès és la protagonista de ‘Barcelona 1714’, una noia que sobreviu en una ciutat en guerra. L’actriu que interpretarà l’Agnès, la protagonista femenina del film, sortirà de quatre càstings que es faran en les quatre demarcacions catalanes.

‘Consell de Cent del 2014’

El camí cap a la realització de la pel·lícula es farà de la mà d’un ‘Consell de Cent del 2014’, un grup de persones representatives de tots els àmbits de la societat civil catalana que donen suport al projecte, entre els quals hi ha Miquel Calçada, Màrius Serra, Toni Albà, Biel Duran, Joan Crosas, Fermí Fernández, Quim Masferrer, Oriol Grau, Joan Reig, Joan Fortuny, Enric Masip, Ernest Benach i Patricia Gabancho, entre d’altres.

Per ajudar a tirar avant la pel·lícula. Per favor, CLICA ACÍ

Read Full Post »

Ciutat d'Utrecht

Autor/s: Martí Crespo

Avui fa tres segles que es va acabar formalment la guerra de Successió, amb la cessió de Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya i l’abandonament dels catalans per part de les forces aliades.

Tot i ésser relativament petita, el nom de la ciutat d’Utrecht, als Països Baixos, s’ha fet un lloc en la història. Hi té a veure la Unió d’Utrecht, una federació d’esglésies catòliques antigues que discrepen de Roma, principalment respecte del dogma de la infal·libilitat del sant pare. I, per damunt de tot, el tractat d’Utrecht de l’11 d’abril de 1713, que posava fi formalment a la guerra de Successió al tron hispànic (1702-1714) i reequilibrava el poder de les grans potències europees a escala mundial. Però també va tenir conseqüències més locals i regionals: a Menorca, al Principat, a Gibraltar…

Més informació clicant a Vilaweb.

Notícia extreta de VILAWEB

Read Full Post »

Notícia extreta de VILAWEB

La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa

‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.

En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.

Una festa en honor del comte de Cardona

L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’

Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.

Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714

La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.

Read Full Post »

L’obra teatral DIES d’INCERTESA es representarà el 6 d’abril a les 20’30 h. al Principal de Castelló. Amb la preséncia de Miguel Angel Prades, Xavi Manzanet, Jordi Tàrrega, Toni Porcar, Maira Cabedo, Anna Angeles (actors i actrius), Joan Raga (director) i Vicent Cerdà (autor).

 

Trailer promocional – Dies d’Incertesa (2013)

Imatges de la producció de Socarrats Teatre “Dies d’Incertesa”. Una obra inspirada en els fets ocorreguts a Vila-real en la guerra de succesió de 1706. La història d’un poble davant l’adversitat. Escrita per Vicent Cerdà i Dirigida Per Joan Raga.

 

 

 

Read Full Post »

RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CAMARASA Oliana 1663 – Viena 1741

La Biografia complerta de Vilana Perles, el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya, consta a l’obra biogràfica: “JO, VILANA PERLES, marquès de Rialp” amb el subtítol “1714, fets i documents de la Guerra de Successió” de Pagès Editors. (en edició). L’autor: Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric.

Enllaç directe VERKAMI

per tirar avant el projecte

 

Introducció

RAMON FREDERIC de VILANA PERLES I CAMARASA neix a Oliana l’any 1663, tot i que va estar batejat a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona. Es casa el 13.11.1689 amb MARIA TERESA FÀBREGA, de 16 anys. Matrimoni “de segrest”. El seu pare , l’adroguer JOAN DOMÈNEC FÀBREGA, amb botiga al Born, no assisteix a la boda. Més endavant, cedeix, però en raó d’una herència de Maria Teresa, es tornen a barallar. Era notari reial i doctor en ambdós Drets. CAPITÀ DE LA CORONELA anys: 1684 i 1697, primera companyia dels gremis, tercer batalló de notaris públics. Ramon Frederic Vilana Perles, participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1697-98 que finalitzà amb la Pau de Rijswijk. CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA tres vegades, el 27.03.1681, el 27.05.1681 i 08.06.1698, sent ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona. Doctor en ambdós drets, notari reial amb despatx a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Read Full Post »

Els defensors de Catalunya

INFORMACIÓ ESTRETA DE L’EDITORIAL BASE

En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.

L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.

L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.

Autor

Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d’Història de Catalunya. Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.

Read Full Post »

Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment.

Aquesta batalla és l’episodi més

desconegut dela Guerra de Successió.

Read Full Post »

ImageUn grup d’estudiants de l’últim any de la carrera d’Història de la Universitat de València ha llançat un nou projecte divulgatiu anomenat “Clapir, Joves Historiadors Valencians”. Centrats en el País Valencià i en la seua història, pretenen des d’un punt de vista acadèmic fer arribar al públic general aspectes del nostre passat poc coneguts, des de la prehistòria i l’arqueologia fins a l’època contemporània, però també informar dels congressos, activitats i notícies més recents d’aquest àmbit.

Més enllà de l’aspecte divulgatiu, tampoc amaguen el seu caràcter reivindicatiu: les dificultats que han trobat per a vertebrar una historiografia valenciana és un dels principals motius pels quals han impulsat “Clapir”. Al llarg dels seus estudis acadèmics, han vist com amb els canvis del pas de llicenciatura a grau, dins del que s’anomena “Procés de Bolonya”, la Història del País Valencià ha passat de ser tractada i estudiada al llarg de tot un curs acadèmic a convertir-se en una simple assignatura quadrimestral, el que sense dubte repercutirà en el nombre del futurs estudis sobre el nostre territori. Per ajudar a suplir aquestes mancances, pretenen realitzar una història que pivote i es centre a l’àmbit del País Valencià, així com també utilitzar i fer promoció del valencià per difondre-la.

De moment “Clapir” funciona com a revista digital, publicant nous articles els dilluns i els dijous, tot i que han anunciat la seua intenció de publicar una edició en paper. Així, a hores d’ara podem gaudir a la seua plana web d’articles sobre les correries del bandolerisme vuitcentista valencià o dels maquis a les comarques del Maestrat i dels Ports, preguntar-nos si els ibers del Xúquer repoblaren la Sicília protohistòrica o seguir la ruta dels monestirs de les comarques centrals valencianes, així com també fer un repàs als 30 anys de les Assemblees d’Història de la Ribera o descobrir que és la “micro-història”, a l’espera de poder tenir a les nostres mans la publicació en paper de “Clapir”.

Podem trobar a “Clapir, Joves Historiadors Valencians” tant a la seua plana web però també a les xarxes socials, al seu Facebook i al seu compte de Twitter.

Font: valencianisme.com

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

184497_257663774364272_2034566327_n

Edicte de l’Ajuntament de Xàtiva reinstaurant l’històric i gloriós nom de la ciutat.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: