Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Història’ Category

El proper 1 de desembre teniu una cita tothom a Dénia. L’Associació Els Miquelets del Regne de València representàrem l’entrada del General Joan Baptista Basset, dins dels Actes de l’Aplec de la Marina.

No hi falteu a la història!

Organitza el Bloc jove de la Marina.

Organitza Compromís per la Marina.

Read Full Post »

valencians1714

“Durant l’11 de Setembre de 1714, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i dels Desamparats, però també en diferents companyies d’estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d’Alboraia, qui com a comandant en cap de l’artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.

Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les actuals autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia, i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l’11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l’oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.

Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d’autogovern i llibertat, l’enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.

I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.

Sempre en la memòria!

Per a llegir l’article sencer:
http://valenciaidentitaria.blogspot.com.es/2013/09/sempre-en-la-memoria.html

Read Full Post »

HOMENATGE I RECONEIXEMENT ALS MALLORQUINS QUE LLUITAREN I MORIREN EN LA DEFENSA DE BARCELONA

PlacaDiumenge 5 de maig a les 12.00 del migdia

Ofrena floral, recitat de poemes (obert) i inauguració d’un plafó commemoratiu.

Memorial 1714, IPECC, CAOC, Indret de la Memòria, Taller d’Història de Gràcia, Perrenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la Devolució i grups i membres d’entitats illenques.

Per a saber-ne més:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243886

El suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula i, malgrat que encara ara no ha rebut el reconeixement merescut, està prou documentat. El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d’artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d’Almansa, altres cent cinquanta artillers de Mallorca es desplaçaren i s’instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d’octubre del 1713 i protegides només per tres vaixells d’escorta, arribaren vint-i-cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara dia 9 de setembre del 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes. La gent, entusiasmada, atribuí el coratge dels mallorquins a un miracle de la Mare de Déu de la Mercè. Els desembarcats lluitaren fins al final a les ordres de Joan Baptista Basset, el general maulet valencià. Es distingiren amb valentia Francesc Costa i Francesc Rovira. A tot això, al llarg d’aquells anys, sovintejaven tant les barques del bou, principalment d’Alcúdia, Palma i Felanitx, que els barcelonins, en veure les naus mallorquines carregades de queviures, feren popular la dita: “ara arriba el rebost de Mallorca!”.

La caiguda de Mallorca (juny-juliol de 1715)

Caiguda Barcelona el setembre del 1714, el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Fins i tot, dia 13 d’octubre del 1714 refusà l’oferiment del comandant Dancourt que li donava 100.000 escuts si es rendia. Rubí reclamà l’auxili de Nàpols, però no arribà. Dia 16 de juny de 1715 l’exèrcit franco-espanyol, sota les ordres de Claude François Bidal (1665-1743), designat marqués d’Asfeld i anys després mariscal de França, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria. El cavaller d’Asfeld havia participat a la batalla d’Almansa i dirigit el sàdic extermini i incendi de Xàtiva. Després va atacar Tortosa i participà en el setge de Barcelona del 1714. Ara, nou mesos després, comandava les tropes que havien de fer caure Mallorca, com a darrer territori de la resistència.

Extret de: Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement. Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo. Abril del 2013.

Read Full Post »

Notícia extreta de NACIÓ DIGITAL.

Arrenca un projecte de micromecenatge per finançar un film sobre l’Onze de Setembre

Fer una pel·lícula sobre l’Onze de Setembre del 1714, aquest és l’objectiu de la futura pel·lícula ‘Barcelona 1714’, que ha arrencat aquest dilluns amb un projecte de micromecenatge engegat conjuntament pel productor catalanoalemany Heiko Kraft i la directora tarragonina Anna M. Bofarull.

El film, a mig camí entre la ficció i l’animació es rodarà en 3D i tractarà l’episodi del setge que va viure la Barcelona fa gairebé tres segles per part de les tropes castellanes i franceses, però ho fa amb una història d’amor com a eix central de l’argument. L’Agnès és la protagonista de ‘Barcelona 1714’, una noia que sobreviu en una ciutat en guerra. L’actriu que interpretarà l’Agnès, la protagonista femenina del film, sortirà de quatre càstings que es faran en les quatre demarcacions catalanes.

‘Consell de Cent del 2014’

El camí cap a la realització de la pel·lícula es farà de la mà d’un ‘Consell de Cent del 2014’, un grup de persones representatives de tots els àmbits de la societat civil catalana que donen suport al projecte, entre els quals hi ha Miquel Calçada, Màrius Serra, Toni Albà, Biel Duran, Joan Crosas, Fermí Fernández, Quim Masferrer, Oriol Grau, Joan Reig, Joan Fortuny, Enric Masip, Ernest Benach i Patricia Gabancho, entre d’altres.

Per ajudar a tirar avant la pel·lícula. Per favor, CLICA ACÍ

Read Full Post »

Ciutat d'Utrecht

Autor/s: Martí Crespo

Avui fa tres segles que es va acabar formalment la guerra de Successió, amb la cessió de Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya i l’abandonament dels catalans per part de les forces aliades.

Tot i ésser relativament petita, el nom de la ciutat d’Utrecht, als Països Baixos, s’ha fet un lloc en la història. Hi té a veure la Unió d’Utrecht, una federació d’esglésies catòliques antigues que discrepen de Roma, principalment respecte del dogma de la infal·libilitat del sant pare. I, per damunt de tot, el tractat d’Utrecht de l’11 d’abril de 1713, que posava fi formalment a la guerra de Successió al tron hispànic (1702-1714) i reequilibrava el poder de les grans potències europees a escala mundial. Però també va tenir conseqüències més locals i regionals: a Menorca, al Principat, a Gibraltar…

Més informació clicant a Vilaweb.

Notícia extreta de VILAWEB

Read Full Post »

Notícia extreta de VILAWEB

La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa

‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.

En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.

Una festa en honor del comte de Cardona

L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’

Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.

Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714

La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.

Read Full Post »

L’obra teatral DIES d’INCERTESA es representarà el 6 d’abril a les 20’30 h. al Principal de Castelló. Amb la preséncia de Miguel Angel Prades, Xavi Manzanet, Jordi Tàrrega, Toni Porcar, Maira Cabedo, Anna Angeles (actors i actrius), Joan Raga (director) i Vicent Cerdà (autor).

 

Trailer promocional – Dies d’Incertesa (2013)

Imatges de la producció de Socarrats Teatre “Dies d’Incertesa”. Una obra inspirada en els fets ocorreguts a Vila-real en la guerra de succesió de 1706. La història d’un poble davant l’adversitat. Escrita per Vicent Cerdà i Dirigida Per Joan Raga.

 

 

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: