Presentació de la Guerra de Successió a Bocairent de Vicent Terol i Reig.

El proper dissabte 30 de maig Vicent Terol i Reig presentarà a Bocairent la seua obra La Guerra de Successió per la Monarquia Hispànica a Bocairent i la Serra de Mariola. Hem de dir que Vicent és l’arxiver titular d’Ontinyent i és especialista de la Guerra de Successió al País Valencià i de les Germanies. És autor entre altres publicacions de la Guerra de Successió a la Vall d’Albaida, Aguaits. 2007. La presentació serà a les 19:00 hores a la Sala Cultural Joan de Joanes a Bocairent. Els Miquelets hi col·laborarem amb la presència de varis fusellers. Us recomanem l’assistència i la compra del llibre.

Read Full Post »

Nou llibre de la Guerra de Successió:

INFORMACIÓ ESTRETA DE L’EDITORIAL BASE

En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.

L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.

L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.

Autor

Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d’Història de Catalunya. Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.

Read Full Post »

Andorra durant la Guerra de Successió.

Artícle: interessant reportatge del Diari d’Andorra.

Andorra, a punt de ser engolida el segle XVIII

Finalment, Andorra se’n va sortir, i prou reforçada en els seus privilegis, però pocs cops com al segle XVIII, en acabar la guerra de Successió, el Principat va estar tan a punt de ser engolida. Sort de “l’exquisida diplomàcia” i la intervenció del bisbe Simeó de Guinda.

——————————————————————————————————————————————————

Manual Digest

No va ser l’únic moment a la història en què Andorra se la va jugar, recorda Jordi Buyreu, autor del Diplomatari de la Vall d’Andorra dedicat al segle XVIII

Però sí un dels més crítics, com a la centúria anterior, just després de la guerra dels Segadors, quan Lluís XIII passava a controlar les rendes del bisbat d’Urgell i hagués pogut carregar-se unes prerrogatives atorgades a l’Edat Mitjana a un territori que, per les seves condicions orogràfiques i climàtiques, ho tenia cru per valdre’s per si mateix sense uns avantatges a l’hora de comerciar amb l’exterior sense pagar peatge.

Ara, al segle que relata Buyreu a través d’una selecció de documentació trobada a l’Arxiu Nacional (i d’altres on hi ha lligalls relacionats amb el Principat), el risc de perdre tan vitals privilegis també era conseqüència d’una guerra, la de Successió espanyola, que va enfrontar qui seria Felip V de Borbó, i l’arxiduc Carles d’Àustria. Els andorrans, seguint l’estela dels catalans, havien apostat pel perdedor. Així que les coses presentaven un mal caire.

Al bàndol perdedor
Però tornem enrere. Com havien acabat les Valls adscrites al bàndol erroni? Les raons no són mai esquemàtiques, però Buyreu recull el paper preponderant d’un personatge, Francesc Carreu, que hi va influir, i molt. Aquest era un advocat de la Seu, partidari declarat de l’arxiduc i que va influenciar el capítol de la diòcesi en aquest sentit. Anomenat batlle, i consegüentment veguer episcopal, va arrossegar les Valls darrere seu. Amb la seva pressió –amb la manca d’un contrapoder, perquè el bisbe d’aleshores, felipista, havia fugit– i la necessitat d’aliar-se amb els catalans pels interessos comercials que els lligaven, els andorrans també van jurar fidelitat a Carles III. Cosa que va ser considerada una traïció del costat felipista.

Acabada la guerra, es van trobar en una situació més que incòmoda. “És fer història contraceptual, però és cert que Andorra podria haver estat engolida”, acceptava Buyreu, en improvisada roda de premsa abans de la presentació del llibre.

Aquí és on va ser necessària la “perícia diplomàtica” dels síndics. I on entra en joc el segon dels personatges destacats, el bisbe Simeó de Guinda y Apeztegui, nomenat bisbe d’Urgell el 1714 per Felip V. El monarca borbònic considerava que a Andorra se li havia d’aplicar el Decret de Nova Planta, com a Catalu-nya, amb totes les seves conseqü-ències per a les institucions d’autogovern. El bisbe va veure clar que l’única sortida possible era “bescanviar a la cort de Madrid el manteniment dels privilegis per la desaparició del contraban”. Una activitat que causava grans maldecaps “a la real hazienda”, admetia l’administració borbònica en un document recollit al Diplomatari. Contraban de ramat, però sobretot contraban –i conreu, en menor mesura– de tabac.

El Consell de la Terra, doncs, i els bisbes successius, van pressionar per posar fre a aquesta practica que s’havia perpetuat durant més de mig segle i que no es podia entendre “sense la connivència d’alguns membres de les famílies que estaven habitualment al capdavant de les institucions”. Un apunt recollit a la introducció del llibre i un fil a resseguir per futurs investigadors, indica l’autor d’aquesta compilació.

Andorra aconsegueix mantenir els privilegis amb aquesta contrapartida i, fruit de tot el procés, es produeix una altra conseqüència vital per al futur, determina Buyreu: la redacció del Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra. Una recopilació realitzada per un Antoni Fiter i Rossell que havia estat espectador del procés polític i judicial per garantir el manteniment de les prerrogatives. Ara, volia veure ordenades les bases jurídiques que garanteixen la neutralitat andorrana, perquè no es veiés en perill mai més.

Jordi Buyreu, Professor UAB

Read Full Post »

El setge de 1713-1714 (nou llibre!)

Obra de Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi

A punt de sortir el llibre sobre el setge de Barcelona del 1714. Amb un total de 120 pàgines il·lustrades a tot color, recreacions de la ciutat, de les defenses, de les batalles, dels combatents. Tot plegat tres anys de feina, de feinada amb una acurada aplicació del matte painting. No cal ni dir que els autors estem molt contents perque aquest treball sortirà abans del 25 de novembre, i esperem que també ajudarà a fi que la gent estigui orgullosa d’un passat de llibertats i coratge que hem de recuperar… Us tindrem informats de les diferents activitats.

Els autors volem agraïr explicitament el suport de l’Eusebi, dels Miquelets de Catalunya, de la Coronela, d’en Riart i dels molts amics que han col·laborat perquè aquest treball hagi vist finalment la llum. I de manera molt especials als amics de Cossetània i Angle sense els quals aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar.

Read Full Post »

Carme Pérez Aparicio: “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714”

Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.

Read Full Post »

LES CONFISCACIONS DE BÉNS ALS AUSTRIACISTES DE DÉNIA. UNA PRIMERA APROXIMACIÓ.

“Para proceder al castigo e imponer la pena de muerte y confiscar los bienes en el caso del delito de lessa magestad (…) no se necesita proceso, estrépito ni figura de juicio, ni se requieren términos ni solemnidades, si sólo se procede savida la verdad por la notoriedad del hecho”

Melchor Rafael de Macanaz

Jutge de confiscacions borbònic a València, 1707

…

La caiguda de Dénia en mans de les tropes borbòniques el novembre de 1708 va afavorir el desplegament d’un procés de confiscació dels béns dels austriacistes de la ciutat amb el qual es pretenia incrementar els ingressos de la Corona i compensar la fidelitat dels borbònics valencians. No obstant, la despoblació quasi completa de la ciutat i la paralització de les activitats econòmiques va dificultar extraordinàriament aquest procés. L’article analitza quantitativa i qualitativament el procés confiscatori a Dénia i mostra les dificultats que la política de segrest dels béns dels austriacistes va tenir en el conjunt del País Valencià.

…

Llegeix l’ARTICLE COMPLET de Joaquim E. López i Camps (Universitat de València) seguint aquest enllaç: http://www.raco.cat/index.php/Aguaits/article/viewFile/82484/107307

Read Full Post »