Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Dibuixos’ Category

Forca copia_20141027031523091

Read Full Post »

Cartell Basset Gran_20141026001331956

Read Full Post »

Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans

Ben aviat sortirà aquest llibre que s’augura molt bo, com tots els dels seus autors! En Francesc Xavier Hernandez Cardona ens avisa que conté 1800 imatges dels exèrcits catalans al llarg del temps. Estigueu atents! 😉

L'Apoteosi d'en Riart! Tres anys els ha costat això.

L’Apoteosi d’en Riart! Tres anys els ha costat això.

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys... estan gairebé tots!

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys… estan gairebé tots!

Hi ha de tot... aqui els 200 homes d'armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Hi ha de tot… ací els 200 homes d’armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Els del 53 herois de Verdum.

Els del 53 herois de Verdum.

Els braus republicans!

Els braus republicans!

Read Full Post »

El proper dijous 20 de febrer surt a la venda el còmic Lliures o morts, inspirat en la novel.la de Jaume Clotet i David de Montserrat. Els autors d’aquesta adaptació han sigut Víctor García i Mariano de la Torre amb l’editorial Fanbooks, del Grup 62.

Portada del còmic “Lliures o morts”

Vídeo promocional

Sinopsi

Ermengol Almill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent, i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació, i la de l’heroi oblidat del 1714.

274_1_976x272_Lliures_b

Read Full Post »

El febrer de 2014 arriba Lliures o morts al teatre. Un dels gran èxits literaris dels darrers temps amb més de 20.000 exemplars venuts després de ser el llibre més venut de la Setmana del Llibre en Català 2012. Aquesta obra, narra els fets del coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill durant la Guerra de Successió. Lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat es representarà a la Sala La Planeta de Girona el 7 de febrer, des d’on començarà una gira. Està dirigida per Víctor Muñoz i Calafell i el protagonista serà David Planas i Lladó.

Cartell promocional de l'estrena teatral.

Cartell promocional de l’estrena teatral.

A partir del 20 de febrer podreu gaudir també de l’edició en còmic que publicarà Fanbooks.

Cartell promocional.

Cartell promocional.

1714. Baluard.

Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges. A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí. L’han acorralat…

Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent.

Portada del còmic.

Portada del còmic.

El combat d’Arbúcies.

Ja és a la venda el quart número de la col·lecció “Contes del Montseny”: EL COMBAT D’ARBÚCIES. Arbúcies gent d’astúcies, matavalons… editat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular.

En aquesta ocasió, a partir del text de Daniel Martí i els dibuixos de Francesc Riart, aquest conte ens trasllada a un episodi històric, que va tenir llor el 14 de gener de 1714, on el sometent de la vila d’Arbúcies i d’altres poblacions veïnes van derrotar dos regiments de tropes valones en el marc del conflicte de la Guerra de Successió. D’aquest fet, n’ha perdurat l’expressió: “Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons…”

Portada de la publicació.

Portada de la publicació.

Read Full Post »

L’il·lustrador barcelonés Guillem H. Pongiluppi ha aconseguit reconstruir i actualitzar una de les pintures més significatives que retien homenatge a la heroica resistència de Barcelona durant la Guerra de Successió. Aquesta obra és l’Onze de setembre i el seu autor Antoni Estruch.

Estruch fou un representant destacat de la pintura històrica catalana conegut sobretot per dues de les seues obres més apasionades: el Corpus de Sang i l’Onze de setembre. La darrera inmortalitza el moment de la caiguda del Conseller en Cap Rafael de Casanova al setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió.

Imatge

Reconstrucció d’en Guillem H. Pongiluppi. Amb l’ajut de Miquelets de Catalunya, Girona i Moià.

Aquesta obra apassionada representa la lluita a ultrança del poble català contra la tirania de Castella, qui va imposar a sang i foc al successor del darrer dels austries menors amb les conseqüències que tots sabem: pèrdua d’autogovern i procés de castellanització. Aquest era el lema de les Reials Guàrdies Catalanes, donec perficiam, fins a reeixir. I també tindria el seu mirall a la heroica resistència de la ciutat de Xàtiva, cremada i arrasada set anys abans pels mateixos ideals.

Imatge

Antoni Estruch, l’onze de setembre de 1714.

Aquesta vegada, en Guillem H. Pongiluppi ha aconseguit recrear el quadre amb personatges de carn i os. Amb els consells de l’historiador Francesc Xavier Hernàndez, ha disposat sobre un escenari a un munt de recreadors catalans (Miquelets de Catalunya, Girona i Moià) i ha actualitzat la pintura. Així doncs, ha substituït les tradicionals barretines i vestits de pagesos pels vestits dels distints regiments reglats que defensaren la Barcelona de 1714.

Imatge

Fotografia propietat de la família H. Pongiluppi. Disposant els recreadors per a inmortalitzar-los.

Algun dia veurem una obra semblant de Xàtiva? Esperem que sí. Els Miquelets del Regne de València estem disposats. De moment ens quedem amb el retrat del general Basset que va fer Manolo Boix. El temps dirà. Però nosaltres anem treballant.

Read Full Post »

El proper diumenge 26 de maig, els Miquelets del Regne de València participarem a les XXVI Trobades d’Escoles en Valencià a Nàquera, al Camp de Túria. Com podreu observar, estaven previstes per al 28 d’abril i s’ajornaren al 26 de maig per la pluja.

Imatge

Participarem per primer cop amb el taller Auques Històriques. També tindrà lloc una gimkana, i diversos jocs, amb premi per als menuts. No us ho perdeu, dugueu als xiquets. Serà pedagògic i molt divertit. Els més majors podreu aprendre molt també sobre la València del segle XVIII.

Hi hauran també altres associacions i escoles que retran homenatge a Vicent Andrés Estellés i duran a terme tallers molt interessants com: balls tradicionals, muixerangues, punts de lectura, jocs tradicionals…

Nàquera, Plaça Jaume I a les 11’30 hores.

Imatge

 

Més informació: Escola Valenciana.

O al nostre grup de facebook.

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

Els Miquelets del Regne de València estem produint de manera artesanal taulellets a l’estil “socarrat” emmarcats. El primer model que hem fet està inspirat en el Duc d’Anjou que hi ha a l’inrevés a Xàtiva, pintat per Amorós, al Museu de l’Almodí. No oblidem la destrucció que va fer del nostre País i posant-lo cap per avall recordem qui érem, qui som i qui volem ser. Si en demaneu algun estareu ajudant a equipar al nostre grup de recreació històrica. Podeu demanar-los al correu del nostre web: miquelets1707@gmail.com

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: