Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘1707’ Category

juny_socarrat

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

34719982193_77a40388f7_o

Fotografia: Víctor García

DSC_0353

Fotografia: Víctor García

DSC_0501

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

35362115152_bf665ce903_o

Fotografia: Òscar Pérez

DSC_0762

Fotografia: Òscar Pérez

19221668_1887845514808878_3352533432637133163_o

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

35404225482_3b3e0d2b09_o

34763250983_180a9aeda2_o

34763250003_170c51e470_o

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

19441796_10213814747788662_6170601768501987204_o

Fotografia: Hortènsia Conill

19442018_703350933196593_1402732520945792983_o

Fotografia: Ariadna Soler

19452939_703350496529970_5871794618386191918_o

Fotografia: Ariadna Soler

19402158_10213814740068469_4811443959028624595_o

Fotografia: Hortènsia Conill

Anuncis

Read Full Post »

17991137_1404086519637918_5886368086731540378_n

Abril és el mes més actiu dels Miquelets. I enguany amb més motiu, doncs es compleixen 310 anys de la derrota d’Almansa i de la crema de Xàtiva. Tant és així que en dues setmanes hem hagut d’acudir a la plana d’Almansa i participar als maulets.

18209402_10155041111279845_4513608826841968077_o

Fotografia: David Calatayud.

Per segon any consecutiu l’Ajuntament de la ciutat participa oficialment i es consolida un acte cada vegada amb més suport institucional i del món associatiu. Aquest cop el manifest ha estat llegit per Neus Alborch, a qui se li ha volgut reconèixer la seua trajectòria com a actriu reconeguda per l’AAPV.

18209092_10155041111809845_8475756687061655089_o

Neus Alborch. Fotografia: David Calatayud.

18193671_1890150424594254_4420710878593277569_n

Fotografia: La Costera per la llengua.

A les tradicionals dansades de l’Escola local s’ha afegit enguany la Muixeranga de Xàtiva que debutaba en aquest acte.

A més hem tingut la participació especial de Pasqual Batalla, tinent d’alcalde de Vila-real, que ha volgut acompanyar-nos en aquesta data tan assenyalada per recordar el recent agermanament de Xàtiva amb Vila-real, promogut pels Miquelets del Regne de València.

18216578_10155041110674845_4498586221692786868_o

Pasqual Batalla. Fotografia: David Calatayud.

Als actes protocol·laris han seguit la disparada de salves i el tradicional homenatge dels soldats del regiment al monument als maulets.

18278277_10211584265975839_2271610866015583122_o

Fotografia: Vicente Pesas.

18216468_1864981050428658_6941485208603812838_o

Fotografia: Rafa Aguado.

18193073_1864981097095320_7600535639679356083_o

Fotografia: Rafa Aguado

18238767_10155041112159845_5359408483372328727_o

Fotografia: David Calatayud

Read Full Post »

Luis Bonete

Desemparats (esquerra) & Diputació (dreta). Fotografia: Luís Bonete.

Els dies 22 i 23 d’abril el grup de recreació va passar el cap de setmana a la recreació internacional de la batalla d’Almansa. Al voltant de 450 figurants vinguts de tot arreu tornaren al 1707 per un cap de setmana per commemorar la batalla més decisiva de la Guerra de Successió.

sdr

La carpa dels Desemparats. Esperant als reforços de Castelló. Fotografia: Eduard Beneyto.

dav

El fuseller Luís amb Adrian, del Queens Regiment on foot. Fotografia: Eduard Beneyto.

Els Desemparats formàrem amb Diputació al flanc esquerre i haguérem de patir la rauxa dels italians. La mort del sergent i un presoner. Tot i que l’aigua beneïda ressuscità els morts per l’endemà.

18119502_1498358850215811_105779568703209272_n

Fotografia: Pilar Albelda.

Destacarem el gran nivell d’organització per part dels amfitrions. Així com el nivell dels recreadors i l’ambient entre els mateixos. Arribarà Almansa al graó de Waterloo? La llavor està sembrada.

18121661_10208719384157229_653232263436461057_o

Fotografia: Carles Quintana.

Read Full Post »

Avui entrevistem al veterà Jordi Manyes, una de les ànimes del grup. El seu fusell és un Doglock de baioneta encastada. El seu mot és “capi”. I sempre té un somriure a la cara. A veure què ens diu.

14237505_10209512130994066_7988643864129664695_n

Jordi Manyes com a fuseller Desemparat.

1 – Jordi Manyes és un dels fundadors de Miquelets del Regne de València amb Antoni Gandia.  Com van ser els inicis de l’associació?

Els inicis sempre són incerts i durs, perquè el meu cas era tot un descobriment i engegar una associació de recreació històrica era una inversió de temps i diners. Sobretot, com tirar avant aquest projecte ambiciós.

2 – Tenies experiència prèvia al món associatiu?

Tenia una mica d’experiència en el món associatiu, en part uns anys abans vaig ser dels fundadors de la Muixeranga de Sueca, la meua ciutat natal i que sóc a hui dia membre actiu. A la qual cosa, amb els Miquelets del Regne de València va costar una mica en un principi, ja que els fundadors ens vam escampar a diferents indrets geogràfics (ja siguen per motius laborals o d’estidis) i vam tardar uns anys en constituir-se com a associació. Gràcies a tot de gent compromesa que va entrar després i es va enganxar a la recreació històrica.

3 –  Per què triareu la Guerra de Successió i no altra època (Roma, Segona Guerra Mundial, etcètera)?

Per nosaltres creiem que era un camp per explotar.  Era terreny verge en el món de la recreació històrica al País Valencià.  De fet el nostre objectiu és recuperar la memòria col·lectiva valenciana. Han estat molts anys que la nostra societat vivia esquenes del seu passat i quan un poble oblida mor les seues arrels. També perquè és una època fascinant i te un potencial excepcional.

4 – Quina ha sigut la recreació on més has gaudit? Ens podries dir per què?

On he gaudit més es quan tot el grup estem junts. Han estat en diverses actuacions  i actes. Te’n podria dir algunes, com per exemple, Almansa, Torredembarra, Barcelona i Xàtiva. Perquè són actes emotius i memorables, perquè t’endinses en la vida d’aquella gent, perquè et poses al paper si es una batalla o un homenatge. Perquè estàs ensenyant al públic una part de la seua història i això no té preu.

5 –  Què has après posant-te a la pell d’un fuseller valencià austriacista?

És tot un honor representar a un fuseller valencià austriacista, doncs eren soldats que lluitaven pels seus furs, per la seua pàtria i per un Rei. Ficar-se la pell d’eixa gent et motiva i fa un poc de respecte, ja que vam donar la seua vida (molts lluny de casa) per una causa justa.

6 – Quina recreació t’agradaria fer que no s’haja fet encara?

Hi ha molts llocs que tenim pendent de fer recreacions i que serien interessants. Com per exemple a la Ciutat d’Alacant, que després de la desfeta d’Almansa, van resistir dos anys més a sang i foc. O a Alcoi més del mateix. O a València ciutat quan van aplanar el camí des de Dénia amb els maulets. I també tinc ganes de fer una xicoteta representació a la meua Sueca per fer conèixer el grup. Crec que no me deixe cap.

7 – Des del teu punt de vista, els miquelets tenen futur a les recreacions del País Valencià?

Com he dit adés es una època i un camp verge per la recreació històrica que representem. La meua opinió personal si seguim com ho estem fent, a poc a poc i amb bona lletra i amb el suport de les institucions anirem creixent en nombre de persones i en experiència. Ensenyar la història vestits i equipats dóna és molt atractiu.

8 – Vestir-se de fuseller valencià et transmet alguna sensació?

És un sentiment profund d’orgull. Quan vas vestit amb la indumentària  i equipat amb tot els complements ja et transforma en un autèntic fuseller valencià. Estàs representant l’honor de formar part de la història. Ho vius!

9 – Tinc entès que els miquelets valencians estan molt units amb els del Principat. I que fins i tot tenen una gran amistat amb els recreadors borbònics? Hi ha un esforç conjunt per recordar de debò la Guerra de Successió?

Tenim molt bona relació amb altres grups de recreació històrica que representen la mateixa època. Fins i tot del bàndol contrari. És un sentiment de germanor on ens ajudem i ens passem informació tant de paperassa de documentació a l’administració com col·laboració d’efectius humans o consells d’experiència.  El tracte es exquisit entre nosaltres. Com tot inici d’un grup com el nostre novençà ens van ajudar molt per tirar avant amb el projecte.  Ara som nosaltres qui assessorem i ajudem després dels anys. Tota pedra fa paret!

10 – De segur tindràs moltes anècdotes de recreació. Ens en contes una?

Tinc una molt bona anècdota a Sant Hipòlit de Voltregà que una família ens va acollir a casa seua i ens van tractar com membres de la mateixa família. Una hospitalitat enorme. De fet, mantenim l’amistat i esperem tornar-hi un altre any a recrear. Són coses que te dus al cor per tota la vida. I això és reflexa quan venen a casa nostra i donem el caliu que es mereixen. Per mi és aquesta una de les anècdotes que més recordaré. Després tinc la del fossar de les Moreres a Barcelona i l’altra a l’homenatge als Maulets a Xàtiva davant del monument que hi tenen a la ciutat. Són llàgrimes d’orgull.

11 – Dispararies igual de tranquil i ràpid en una situació de combat real? És complicat fer trets a la manera del segle XVIII?

Si ja en una batalla de recreació fem servir solament pólvora i ja et poses nerviós i vas amb cura. En una batalla de foc real estaria en estat de shock i suant fredament. Al llarg de les batalles molts soldats previ a la batalla anirien cagalló per sèquia.

12 – Diuen que fas centenars de quilòmetres per vindre des d’Andorra cada vegada que hi ha recreació. La recreació és un ofici o una afició?

Les dues coses… Hi ha compromís i a la vegada un diversió. Perquè una cosa no treu l’altra. I més si vius lluny de casa. Fas el que podem quan la distància és un entrebanc, però no sóc una persona que pose pals a les rodes i demane vacances a la faena per poder gaudir de les recreacions amb la meua gent, que al cap i a la fi, també són amics meus.

13 – A qui li dedicaries com homenatge una salva amb pólvora?

Pregunta difícil. A qui li dedicaria una salva d’honor? Doncs a un company o companya que hagués faltat i als nostres herois oblidats que els volem rescatar de l’oblit.

14 – Ho sabem. Tens el teu club de fans. Per què t’estima tant la gent?

Això ja no ho sé perquè m’estimen. Supose que diferents motius: compromís,  sóc un home de paraula, de la terra, pel caràcter obert i perquè m’agrada ser molt sociable.

15 – La darrera. Completa la cançó: “Si veus dalt d’un turó sonar una dolçaina…”

“Serem els valencians que marxem a la guerra”. [Lletra d’una de les cançons del regiment]

Read Full Post »

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

13047984_1697820450478053_7582246802872481992_o

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

13041069_10153993098519845_850817970812286162_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

13071921_1696633543930077_7769801220485300562_o.jpg

Fotografia: Rafa Aguado.

13072627_10153993095774845_151077997557623752_o

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

IMG_7675.JPG

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

13048113_10153993098579845_1407897997296853741_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

12990923_968735236568018_5808314863796610772_n

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: