Hui recordem al General Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 – Segòvia, 15 de gener del 1728)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”