i Miquelets
Micalets valencians recreant els defensors de Xàtiva del 1707
“La història ha immortalitzat els miquelets com una milícia d’herois populars -molts d’ells voluntaris- que lluitaren pels drets, les llibertats i els signes d’identitat del Regne de València i la Corona d’Aragó, especialment durant la Guerra de Successió en la que Felip Vé trencà el somni de Jaume I.”Paco Cerdàdd
“Eran entre ellos los miquelets al principio de la guerra la gente de mayor confianza y valor; bien que sus compañias no parecian mas de una junta de hombres facinerosos, sin otra disciplina ó enseñanza militar, que la dureza alcanzada en los insultos, terribles por ellos á los ojos de los pacíficos (…)
Ántes fueron llamados almogavares, que en antiguo lenguaje castellano (ó mezcla de Arábigo) dice gente del campo, hombres todos prácticos en montes y caminos, y que profesaban conocer por señales ciertas, aunque bárbaros, el rastro de personas y animales”.
“Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, en tiempo de Felipe IV“
Francisco Manuel de Melo
d
“Esta clase de milicias no guarda forma militar en los combates y rara vez si no son precisados pelean en las llanuras. Ocupan siempre montes, colinas, bosques y desfiladeros. Estan en las fronteras y hacen correrías dentro de los países enemigos. Dentro de las plazas en tiempo de sitios sirven con ventaja (…) Sufren con paciencia los castigos a tiempo y con razón. Aman la libertad de invadir el país enemigo y hacer emboscadas. Si les falta la paga comenten toda especie de insolencias. Inclinan a servir en estos cuerpos la gente mas inquieta y atrevida; por lo regular la nacida y crecida en los pueblos situados entre los montes, hombres más robustos y más propios a sufrir el frío, calor, incomodidad y hambre, y son los más rusticos.“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725″Francesc de Castellví i Obando
Les Constitucions de Catalunya i València reconiexien el dret dels catalans a portar armes i amparaven aquesta tradicional organització militar catalana. En un país en guerra permanent contra castellans i francesos, o en lluites intestines, les esquadres de miquelets podien ésser aixecades per la Diputació, el Veguer, el Comú o per un capitost local. La seua manera de fer la guerra es basava en el què modernament s’ha anomenat “guerra de guerrilles”, atacant allí on l’exèrcit invasor menys s’ho esperava, i desapareixent enmig de la boira. Alhora realitzaven operacions de reforç per a l’Exèrcit Regular.
Les esquadres de miquelets eren liderades per un capitost amb forta personalitat i durant la “Guerra per la Successió”, les més importants foren enquadrades en “Regiments de Fusellers Voluntaris”. Famosos capitostos de les milicies rurals catalanes foren el General Josep de Moragues i Mas (el diable de les Guilleries), el capità Josep Marcó (El Penjadet), el Coronel Ermengol Amill, el Coronel Manuel Moliner i Rau, el Coronel Joan Vila i Ferrer (el dimoni d’Olot), el Coronel Joan Falcó, Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda), Blai Ferrer o el Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet).
 |
Uniforme i armament dels Miquelets
L’element més característic dels Regiments de Fusellers Voluntaris era la casaca curta de color vermell anomenada camisola, feta d’un tipus de roba anomenada baieta, cordellats o santjoans. Per sota portaven una camisa i per abrigar-se portaven jupa o gipó de burell de color blau o bru, tricorni o capell, calces amples regularment de cotó blau o calçons de cuïr, polaines, normalment blanques i amb una pala que cobria fins a la meitat del peu i espardenyes de cànem. Sembla que el color del folre i bocamànigues era el que diferenciava els diferents Regiments de Fusellers Voluntaris.
La iconografia del segle XVIII també ens mostra la presència esporàdica de la curiosa basquinya, una faldilleta curta de dos pams que es col·locava damunt dels calçons i que no sembla que tingués un ús funcional clar, però que esdevindria usual en el miquelets durant la “Guerra Gran” (1793-1795).
 |
 |
 |
L’arma emblemàtica dels Regiments de Fusellers Voluntaris era el fusell amb pany de miquelet. En cas contrari podien anar armats amb escopeta o mosquet. Portaven una corretja a la cintura de la que penjava una bossa ventral de cuïr amb butxaques on guardaven les bales, la pólvora, les pedres fogueres, draps i les omnipresents pipes de fumar. També portaven una altra corretja creuda que els pasava sobre l’espatlla i de la qual penjava, a l’esquerra, un tros de cuïr on portaven 2 pistoles i 1 daga.
L’equipament consistia en una camisa, un parell d’espardenyes de recanvi i un tros de pa guardats en un sarró; també portaven una carbassa per l’aigua. L’equipament es completava amb un corn, a vegades un cargol marí, com a instrument habitual per a la transmissió d’ordres a llarga distància; tan sol el so del corn ja creava el pànic entre els castellans.
Origen del nom dels Miquelets
El Capità Francesc de Castellví i Don Francisco Manuel de Melo assenyalen que l’origen del nom es remunta als temps de Ferran el Catòlic i el Papa Borja. Citen que durant les Guerres del Regne de Nàpols, Cèsar Borja (1475-1507) tingué un capitost, probablement valencià, anomenat Miquelot de Prats, que formà una unitat de la qual se’n derivaria el nom que finalment es popularitzà: els miquelets, o fins i tot, micalets.
El Capità Castellví també assenyala com a possible origen del nom l’especial devoció dels Miquelets per l’Arcàngel Sant Miquel, l’àngel guerrer de l’Apocalisi; tot i així, les primeres constàncies documentals del nom Miquelet no apareixen fins a la “Guerra dels Segadors” (1640-1659).
Una altre de les probabilitats refereix l’origen del nom Miquelets també al Regne de València i en concret a la Guerra de les Germanies (1520-1522).
http://www.11setembre1714.org/Unitats/b-fusellers-frame.html
