Joel Joan encarnarà el General Moragues al cinema

Joel Joan encarnarà el General Moragues en la versió catalana de la pel·lícula Braveheart

La població de Sort (Pallars Jussà) serà l’escenari d’una part de la pel·lícula El General de Ferro, que gira al voltant de la figura de Josep Moragues. Nascut l’any 1669, va lluitar durant la Guerra de Successió contra les tropes castellanes de Felip V i també contra els francesos. L’encarregat de representar aquest històric personatge serà l’actor Joel Joan, que serà una mena de Mel Gibson a la catalana. Segons el director de la pel·lícula, Ignasi P. Ferré, ha assegurat que “es podria dir que és com un Braveheart, perquè comparteixen el mateix nivell d’heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya”. Ferré, a més, ha afegit que el film és important “per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois”.

La capital del Pallars Jussà només serà una de les localitzacions de la pel·lícula, ja que també es rodaran escenes a Barcelona i Sant Hilari Sacalm, el poble natal del General Moragues. Els productors, però, estan estudiant com aconseguir finançament internacional, per poder així rodar escenes a Holanda, Itàlia o el Regne Unit.

L’heroi català més desconegut

Josep Moragues va ser conegut amb el sobrenom de Diable de les Guilleries. Durant la Guerra de Successió es va alinear amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per tal de lluitar contra les tropes felipistes. Quan Barcelona va caure el 1714, Moragues va ser capturat i, després de ser jutjat de mala manera, se’l va executar en públic. El seu cap va restar penjat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys.

EXTRET DE: http://www.sms25.cat/noticia/1575/Joel_Joan_encarnara_el_General_Moragues_en_la_versio_catalana_de_la_pel.licula_Braveheart

Àlbum fotogràfic de l’11 de setembre de 2009

Joan Laporta, president del FC Barcelona

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya

Els defensors de Barcelona

Miquelets al Fossar de les Moreres

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Maulet tocant el corn marí

Els Miquelets de Catalunya fan salves d'honor al Fossar

Els maulets valencians

Maulet valencià

Fem memòria

Avui fa 295 anys els catalans lluitaven amb totes les seves forces per mantenir sota el seu poder la ciutat de Barcelona després de més de 13 mesos de setge per part de les tropes Borbòniques. L’onze de Setembre del 1714, finalment, la capital catalana va caure a les mans enemigues. Tot i això, no va ser fàcil pels espanyols. Al llarg de la guerra, prop de 35.000 catalans havien fet front als més de 40.000 soldats de les tropes Borbòniques. La ciutat comtal va rebre l’impacte de més de 30.000 bombes provinents dels canons de la Corona de Castella, gairebé una bomba per habitant. L’assalt final per part de les tropes enemigues va ser devastador destruint-ho tot al seu pas. 22.000 soldats nous penetraren a la ciutat contra els poc més de 2.000 catalans que encara quedaven dempeus i que donaren la vida per defensar la seva terra.

La Guerra de Successió tingué com a guanyadors als Borbons (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l’arxiduc Carles). lluitaren per tota Europa per la corona d’Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n’hi hagué partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l’austríac a la Corona d’Aragó. Amb la victòria del Borbó, s’implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions catalanes austriacistes.

 

Regiment de la Diputació General, il·lustració de Toni Deu

 

295 anys més tard el combat no ha acabat. El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’Onze de Setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, ara té una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió i suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional.

Text extret de http://www.directe.cat/punt-de-mira/avui-fa-295-anys-16421

Talamanca 1714, la darrera victòria austriacista

Al maig del 2009 una editorial de Sant Vicenç de Castellet va editar amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca ( Bages ) un llibre que situa el context de la Guerra de Successió, explica el desenvolupament de la batalla de Talamanca, darrer combat a gran escala que guanyàren els austracistes catalans en el seu afany de trencar el setge de Barcelona i fa referència als personatges més decisius que intervingueren en la mateixa.

A començaments del 1714 el domini borbònic sobre el Principat de Catalunya era pràcticament irreversible i a partir d’una sèrie de revoltes que s’organitzen arreu del país en contra dels tributs imposats per finançar el que quedava de guerra, el poder borbònic reacciona executant una repressió brutal en contra de la població catalana, que a més a més de l’incendi de Peramola, Prats de Lluçanès, Caldes de Montbui, Manresa, Martorell, Sant Quintí de Mediona, Sallent, Torelló, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Arbúcies, inclou tot tipus d’assassinats i saqueigs.

Amb aquest clima s’afronta des de la Catalunya interior la necessitat d’alliberar la ciutat de Barcelona del setge que comandava el Duc de Berwick. Malgrat la victòria a Talamanca que va permetre a Antoni Desvalls, comandant de l’exercit català a l’exterior de la capital, empaitar el Conde de Montemar fins a Sabadell ( Vallès Occidental ), la superioritat humana i material de les tropes borbòniques va acabar-se imposant amb les nefastes conseqüències que són tant ben conegudes.

L’atractiu principal del llibre és la possibilitat d’endinsar-se en la Guerra de Successió a partir d’unes pàgines molt bones de llegir, amb documents originals, plànols i referències, i que fan esment d’un capítol no excessivament conegut d’aquesta guerra. La recerca sobre els personatges que hi participaren és absolutament interessant i hi trobem els valencians Vicent de la Calçada ( que va fer la guerra sencera, defensà Barcelona i acabà exiliat a Àustria) i Pau Perales ( que va acabar defensant la illa de Mallorca ) o el santcugatenc Francesc Busquets.

Són 125 pàgines de lectura estiuenca agradable i ràpida. El problema és que no sabria dir on es podria trobar fora de la mateixa Talamanca, un lloc que no agafa massa de passada però al que val la pena apropar-s’hi.

Regiment “Mare de Déu dels Desamparats”

Els Miquelets del Regne de València tenim la inteció de recrear l’heroic Regiment d’Infanteria “Mare de Déu dels Desamparats”, que s’alçà a Barcelona en juliol de 1713, després de la Traïció Anglesa.

Aquest regiment va recollir tots els soldats valencians que es trobaven enquadrats al Regiment nº1 “Ahumada” i que anava a ser evacuat. Aquestos valerosos homes van decidir quedar-se a Barcelona i lluitaren fins a al mort, sacrificant les seues vides per les Llibertats del Regne de València i del Principat de Catalunya. Les baixes foren reemplaçades amb soldats catalans. El coronel del regiment fou el Secretari de la Ciutat de València, en Josep Vicent Torres i Eiximeno.

 

“Nombres de los oficiales del regimiento de la Virgen de los Desamparados, cuya imagen se venera en la ciudad de Valencia. Estos oficiales fueron nombrados por la misma nación valenciana, a la cual los estados de Cataluña dejaron la elección, cuyo regimiento se formó en obsequio de la misma nación. Coronel, don José Vicente Torres y Jimeno, natural de la ciudad de Valencia; tenient coronel … “

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) “Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. III, pàg. 701

 

Document annex:

Representació que el 12-jul-1713 en nom del Regne de València daren el Comte de Cirat, Gaspar de Calatayud, i el Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno als Diputats de la Generalitat de Catalunya, adherint-se a la resolució de la Guerra a Ultrança. El text fou recollit per En Francesc de Castellví a les “Narraciones Históricas“. Les “Narraciones Históricas“, Vol III foren reeditades l’any 1999; per facilitar-ne la comprensió, el text fou reeditat en un castellà estandaritzat, i els noms personals en català normatiu. En la nostra edició s’ha reassaltat en negre i/o roig aquelles parts que es volien destacar i s’han reagrupat els paràgrafs per tal de facilitar-ne la comprensió lectora.

1713, 12 de Juliol, Adhesió del Regne de València a la Guerra a Ultrança

 

Bandera regimental:

La bandera d’aquest regiment lluia, al centre de l’anvers, la Mare de Déu dels Desamparats, patrona catòlica del regiment, flanquejada per les armes reials de Carles III i per les del Principat de Catalunya. Al revers, les del Principat de Catalunya.

 

Anvers de la bandera regimental

Revers de la bandera regimental

Historial militar:

Alçament

-1713, 16-juny: La Nació Valenciana entrega representació als Comuns de Catalunya

-1713, 30-juny: S’inicia la Junta de Braços de Catalunya

-1713, 6-juliol: La Junta de Braços resol continuar la Guerra a Ultrança

-1713, 9-juliol: Es publica el Pregó Públic comunicant la Guerra a Ultrança

-1713, 9-juliol: Comença la recluta de tropes

-1713, 12-juliol: El Regne de València comunica l’adhesió a la Guerra a Ultrança

 

Setge Borbònic de Barcelona (1713-1714)

-1714, 17 maig: Combat del Convent dels Caputxins

-1714, 13 juliol: Atac contra la 1ª Paral·lela

-1714, 12-13-14.agost: Batalla del Baluard de Santa Clara

-1714: Batalla de l’11 de Setembre

 

Uniforme:

Uniforme del Regiment "Mare de Déu dels Desamparats", timbaler i soldat, any 1714

Fonts:

http://www.11setembre1714.org

http://desperta-ferro-ed.blogspot.com/

Valencians a l’11 de setembre

Companys i companyes,

Els Miquelets de Catalunya ens animen a participar dels actes de l’11 de Setembre, és per això que busquem gent disposada a vestir-se i desfilar durant la diada per recrear als heroics defensors de Barcelona del 1714.

Caldria anar vestits complint uns mínims: imperatiu el barret de tres pics (prohibides les barretines), camisa, pantalons i sabates d’època o espardenyes de set vetes (si poden ser una mica brutes millor), el vestit de saragüei típic valencià ve que ni pintat.

Segurament el Miquelets de Catalunya ens podràn deixar algun material (3 o 4 fusells inerts, alguna armilla o casaca (si falla algun dels seus i la cedeix), i ens poden proporcionar mitges (fins a sobre genoll) a 7 eurets (preu de cost, les porten dels EUA). De complements, les pistoles com les que tenim ja van bé, si podem aconseguir més répliques d’armes millor, es convenient que cada miquelet duga sarró i una carabassa com a cantimplora lligada amb un cordill o una tira de cuir, un ganivet amb funda i un mocador groc. Un o dos cornaires no farien nosa, fins i tot algún dolçainer o tabaleter. Ja polirem els detalls.

Qui vulga pot pujar vestit al mode tradicional, segur que cridem l’atenció i li donem un toc de color a la diada, aquells que vinguen armats i complint tots els requisitats podràn desfilar amb els Miquelets.

Recordar-vos que Acció Cultural del País Valencià organitza tots els anys un autobús per acudir a la diada de Catalunya i així homenatjar als valencians caiguts en la defensa de Barcelona que hi ha soterrats al Fossar de les Moreres. En tindre més informació d’aquest transport us la oferirem.

Des dels Miquelets del Regne de València us animem a col·laborar en l’acte i a que participeu en el nostre espai del Facebook aportant qualsevol informació, sugeriment o adhesió.

Barcelona, 11 de setembre de 1714

Samarretes “Xàtiva 1707″

Benvolguts companys i companyes,

Els Miquelets del Regne de València hem creat un disseny de samarreta sota el lema “Xàtiva 1707″. El teixit és de bona qualitat, l’estampat és a 3 colors, blanc, roig i groc, hi ha disponibles les talles S, M, L, XL i XXL. Les samarretes tenen un preu de 9 euros per als socis miquelets, i de 12 euros per vendre al públic general. Amb els diners guanyats, 4 euros per samarreta, pretenem finançar la compra de mosquets, casaques i tots els elements de l’uniforme del Regiment Mare de Déu dels Desamparats.

A la part de darrere s’hi pot llegir: “En memòria dels defensors del Regne de València durant la Guerra de Successió, 1705-1714″.

Si esteu interessats podeu fer la vostra comanda de samarretes al tauler de missatges del grup al Facebook ( http://www.facebook.com/group.php?gid=39853111749 ) o través del correu electrònic miquelets1707@gmail.com indicant quantitat, talles, nom, cognoms i direcció postal per fer l’enviament.

Mostreu el disseny als vostres companys, amics i familiars, tindreu compradors assegurats!!

Samarreta dels Miquelets "Xàtiva 1707"

Samarreta dels Miquelets "Xàtiva 1707" DARRERE (Una mica bruta de sorra, hehe)

Samarreta dels Miquelets "Xàtiva 1707"

Els Miquelets del Regne de València

Els Miquelets del Regne de València som un grup de recreació històrica que intenta rescatar de l’oblit els herois i les gestes dels valencians que van lluitar per les llibertats del Regne de València i la Corona d’Aragó durant la Guerra de Successió (1704-1714).

Tenim la intenció de reconstituir diferents unitats austriacistes de la Guerra de Successió, principalment el regiment d’Infanteria Reglada Mare de Déu dels Desemparats i el regiment de Fusellers de Muntanya Sant Vicent Ferrer, tots dos finançats per la Diputació General de Catalunya durant la darrera fase de la guerra (1713-1714). També ens plantegem la recreació de diferents unitats valencianes del període inicial (1704-1707), singularment els regiments d’Infanteria Reglada Ciutat de València (armat i pagat pel municipi) i Regne de València (alçat per la Diputació General).

Actualment ens trobem en fase de recollida d’informació i captació de socis, amb notable èxit. Ens trobem en contacte amb l’associació Miquelets de Catalunya, amb els qui mantenim una estreta relació de col·laboració. De moment hem cercat presència a la Xarxa per mitjà del popular Facebook.

Els Miquelets del Regne de València som un grup de recreació històrica que intenta rescatar de l’oblit els herois i les gestes dels valencians que van lluitar per les llibertats del Regne de València i la Corona d’Aragó durant la Guerra de Successió (1704-1714).

Tenim la intenció de reconstituir diferents unitats valencianes de la Guerra de Successió, principalment el regiment d’Infanteria Reglada Mare de Déu dels Desemparats i el regiment de Fusellers de Muntanya Sant Vicent Ferrer, tots dos finançats per la Diputació General de Catalunya durant la darrera fase de la guerra (1713-1714). També ens plantegem la recreació de diferents unitats austriacistes del període inicial (1704-1707), singularment els regiments d’Infanteria Reglada Ciutat de València (armat i pagat pel municipi) i Regne de València (alçat per la Diputació General).

Actualment ens trobem en fase de recollida d’informació i captació de socis, amb notable èxit. Ens trobem en contacte amb l’associació Miquelets de Catalunya, amb els qui mantenim una estreta relació de col·laboració. De moment hem cercat presència a la Xarxa per mitjà del popular Facebook.

Text: “The Catalan Wargames Resource” http://wargames-cat.blogspot.com/2008/12/miquelets-del-regne-de-valncia.html

Miquelets del Regne de València